Política
Dimecres, 16.11.2011. 22:22 h
Campanyes electorals

carregant
Campanyes electorals Aquest diumenge anem a votar per escollir els nostres representants al Congrés dels Diputats i al Senat. Aquesta campanya ha estat molt ensopida, la xerrameca habitual, moltes ambigüitats i vaguetats, i cap proposta. S'han celebrat els mítings de sempre en què els candidats s'han dedicat a dir les tonteries de rigor mentre els corifeus els aplaudien enfervorits malgrat que els discursos tinguessin menys substància que els pensaments de Sergio Ramos, David Bisbal o Belén Esteban.
Hem escoltat a Cospedal desitjant “bon dia a totolom”, a Duran i Lleida tocant la bateria, Rajoy fent petons a nens, i fins i tot a la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho sent confosa amb la candidata del PSC Carme Chacón. Aquest últim fet em produeix certa inquietud.
He vist la papereta del Senat per aquestes eleccions, ha quedat reduïda a la mida d'un DIN-A4, abans era un paperot immens amb un munt de partits de la majoria dels quals mai havíem sentit a parlar ni tornaríem a sentir parlar. Ara són una desena. N'hi ha els tradicionals i també d'altres que són partits protesta.
Si no hi ha un miracle ben gros aquestes eleccions les guanyarà el Partit Popular amb majoria absoluta. Preocupant és que en un sistema multipartidista els dos partits espanyols majoritaris hagin convertit en una lluita bipartidista, com si els altres partits no existissin. Una altra enganyifa és que presentin les eleccions com si estiguessim en un sistema presidencialista, i això no és cert. Al futur president del govern espanyol només l'hauran votat els madrilenys, i al seu principal oponent també.
Quan anem a votar escollim els diputats i senadors que ens representaran, seran ell en funció de les majories parlamentàries existents qui decideixin el pròxim president del govern d'entre ells, i aquest serà, si no es produeix un miracle, el candidat a diputat pel PP a la circumscripció de Madrid, un senyor al que només hauran votat els madrilenys. Repeteixo, les eleccions se'ns presenten com a presidencialistes i bipartidistes de facto, quan el sistema vigent no és ni presidencialista ni bipartidista.