Escoltava la tertúlia del programa El matí que emet Catalunya Ràdio ahir dijous en què intervenien Xavier Bru de Sala, Joan Major i Àlex Salmon. Àlex Salmon, director de El (in)Mundo va explicar les raons per les quals el diari que dirigeix dóna suport explícit al Partit Popular, ell explica que l'últim dijous de campanya electoral abans de les eleccions donen suport explícit des de l'editorial del seu diari obertament. Justifica que en les eleccions al Parlament de Catalunya de fa un any van donar suport al PP, CiU i Ciutadans. Segueix Salmon explicant que en el cas de les actuals eleccions ells donen suport al PP, partit al que consideren una bona opció però també a UPYD amb el propòsit d'aconseguir una tercera força potent.

Incís: Partit Popular y UPYD són dos partits ultranacionalistes espanyols, Ciutadans és un partit neolerrouxista que ha intentat diverses vegades coalitzar-se amb UPYD i UPYD se l'ha intentat empassar, fracassant tots els intents de concórrer junts a les eleccions per que ambdues forces competeixen per un mateix segment de votants.

Tornem a les paraules d'Àlex Salmon. Aquest diu que ells segueixen el model anglosaxó, un model que no és l'existent, segons ell a Espanya, per raons històriques, aquest model permet que un mitjà demani el vot obertament en un sentit o en un altre, és a dir, que fan campanya en favor d'un partit o candidat.

Incís: Sempre he dit que Pedrojota Ramírez, capitost de El (in)Mundo, aspirava a ser el William Randolph Hearst espanyol, és a dir, algú que com el magnat de la premsa americana immortalitzat per Orson Welles a Ciutadà Kane, posava i deposava alcaldes i governadors segons la seva voluntat, és a dir, feia política des dels seus mitjans, mitjançant la mentida, les mitges veritats, la tergiversació dels fets, la difamació o la lloança en funció de si el polític era dòcil a William Randolph Hearsts o no. Ramírez des dels seus mitjans ha provat de fer el mateix encara que sense aconseguir del tot els seus propòsits. Diu Salmon que a Espanya els diaris no es posicionen obertament demanant el vot. Això no és cert, tots veiem a quin partit dóna suport cada mitjà. Els diaris, i parlo dels diaris perquè és el format periodístic més antic dels quatre (premsa escrita, ràdio, televisió i premsa digital) tenen tots no només un biaix ideològic sinó que tots es posicionen cap a un partit polític o un altre. No cal que diguin “vota el partit X”, tots donen prioritat informativa al partit que prefereixen. I això no succeeix només en els països anglosaxons, ni és cosa d'ara, la premsa del XIX deia obertament no només a quin partit polític donava suport, de vegades, els diaris donaven suport a corrents determinades dins dels partits. Alguns diaris eren els òrgans de premsa dels partits o de faccions determinades d'aquests partits.