On està en Wally Rajoy?

Fa dues setmanes el Partit Popular va guanyar les eleccions per majoria absoluta, a hores d’ara encara no se sap que farà quan tingui el timó de les Espanyes, ni tan sols se sap qui seran els tripulants. I tot això amb un “vaixell” que fa més aigües que el Titànic, Espanya, i tot plegat enmig d’un temporal acollonant, la crisi. Wally Rajoy fa allò que ha estat fent durant aquests set anys en què el seu partit estava a l’oposició, res. Agafant la foto del panorama polític espanyol s’intenta trobar en Wally Rajoy i no hi apareix. En una entrevista que li va fer Víctor Lamela per a La Vanguardia la setmana passada, en Wally Rajoy va dir: “No sóc gandul ni sóc indecís, és que m'agrada reflexionar abans d'actuar”. El president in pectore del govern de les Espanyes, continua sense prendre decisions, és bo que avisi que no és gandul ni indecís, ningú sap molt bé que és, però algú li hauria de dir que es posi a treballar i comenci a dir que farà i amb quin equip, així sabrem de quin mal hem de morir.

Rosa dels mals vents

Rosa Díez ha aconseguit multiplicar per cinc la presència del partit Unión Progreso y Democracia (UPYD), també conegut com Unión Patriotera y Demagógica o Unos Pocos y Díez. Va aconseguir un escó per Madrid l’anterior legislatura, ara el seu partit ha aconseguit 4 a Madrid i un a València, Toni Cantó, un actor del qual no recordo cap pel•lícula. Amb menys programa que Rajoy, i això ja és molt dir, ha aconseguit que el seu partit creixi dient vaguetats amb un DNI que segons Díez és el que uneix a tots els espanyols, els que són de grat i els que ho són (som) per decret i a desgrat. A Rosa Díez no li ha agradat gens ni mica que el partit Amaiur que representa l’esquerra abertzale hagi obtingut representació al Congrés dels Diputats, quan l’esquerra abertzale havia estat il•legalitzada per concórrer a les eleccions, ara que ETA s’ha acabat i que un partit abertzale ha pogut presentar-se aconseguint convertir-se en la segona força política d’Euskadi, de la il•legalitat a la que els tripijocs dels dos partits espanyolistes els havien condemnat amb una llei a mida, Amaiur ha passat a ser la segona força política d’Euskadi. Díez ha dit que “també Hitler va guanyar unes eleccions”. Això és veritat només en part, el que si és cert és que entre els principals sicaris de Hitler n’hi havia un que utilitzava la demagògia de la manera més grollera per aconseguir els seus propòsits, tal i com fa la senyora Díez. I Díez té dues qualitats que comparteix amb el caporal de Bohèmia, l’autoritarisme i el discurs demagògic i ultranacionalista.