Arias Cañete va ser ministre d'agricultura durant el govern d'Aznar, i tornarà a assumir aquest mateix ministeri en el govern de Mariano Rajoy que ja ha pres possessió del càrrec. El ministeri d'agricultura també assumeix les responsabilitats sobre alimentació i medi ambient. Arias Cañete és una mena de Torrente de la política espanyola. Per a qui no ho sàpiga, Torrente és un policia masclista, feixista i groller interpretat per José Luís Segura, que ha creat la saga de més èxit del cinema espanyol. Doncs bé, Cañete, com he dit, és el Torrente de la política espanyola. El personatge és conegut principalment per la seva fatxenderia i les declaracions poc assenyades.

 

Pla Hidrològic Nacional

 

Quan era ministre del govern Aznar va ser l'època del Pla Hidrològic Nacional que el PP va voler impulsar aprofitant la majoria absoluta que tenien i Arias Cañete va declarar llavors: “No, sortir, surt per collons... Perquè el Pla Hidrològic o surt en aquesta legislatura o no surt mai. Perquè passen dues coses: que tenim majoria i hem perdut a l'Aragó. Ja li dic ara que serà així. Aquesta vegada surt per nassos... El desembre surt de les Corts i entra a tramitar-se la Llei que serà un passeig militar. Tingui vostè la seguretat que el president ha dit en el Consell de Ministres – estant jo – que això sortia per ous”. Cal dir, que arran de la derrota electoral de l'any 2004 el nou govern va derogar el Pla Hidrològic Nacional i Cañete que prometia un “passeig militar” devia quedar-se amb un pam de nas. Arias Cañete havia promès a un grup d'agricultors murcians que el PHN sortiria – s'aprovaria – per ous i que la seva aprovació pel Congrés dels Diputats seria un “passeig militar”, però va ser un dels petits Waterloo del PP que van trobar-se amb una forta oposició. Quin era el propòsit del PHN?. Principalment era construir una infraestructura per transportar l'aigua de l'Ebre fins a Alacant i Múrcia. Tot i que Cañete prometés als agricultors murcians l'aprovació d'aquest projecte la realitat és que aquesta aigua hauria servit per alimentar el gran nombre de complexos turístics i camps de golf que van anar apareixent com bolets gràcies a les polítiques del Partit Popular. El PHN tenia una forta oposició a les comarques tarragonines, especialment el Delta de l'Ebre. Llavors Cañete volia aprofitar la majoria absoluta que tenia el PP i que havien perdut a l'Aragó. Curiosament cap dels dos territoris principals per on transcorre l'Ebre, l'Aragó i Catalunya, estaven llavors en mans del PP, al meu entendre i si tenim en consideració tot plegat em sembla que el govern Aznar amb el ministre Cañete intentaven causar danys econòmics conscientment a Catalunya i l'Aragó i afavorir a territoris sota el control del PP com eren Alacant i Múrcia.

 

Un Partit Popular amb majoria absoluta i un ministre que va veure com el seu pla estrella se n'anava a en orris l'any 2004 quan van perdre les eleccions i que ara tornen amb una majoria encara més absoluta, repetint alguns dels que llavors van ser ministres.

Conflicte d'interessos

 

Arias Cañete ja és el ministre d'agricultura i medi ambient, un ministre que té 325000 euros en accions de companyies petrolieres (i set cotxes). En aquestes circumstàncies no crec que el senyor Arias Cañete faci res que perjudiqui els interessos de les petrolieres.

 

Quan va produir-se el desastre del Prestige va dir “afortunadament, la ràpida intervenció de les autoritats espanyoles allunyant el vaixell de les costes, fa que no tinguem por d'una catàstrofe ecològica, com ha succeït en altres ocasions, ni preveiem grans problemes a les aigües espanyoles ni pels recursos pesquers”. Van enviar el Prestige en un rumb erràtic fins que va enfonsar-se. La merda, perdó, el petroli que va anar sortint, filets de plastilina segons Rajoy, no només va emmerdar la costa atlàntica i cantàbrica espanyola, sinó també la portuguesa, la francesa i va arribar una mica de merda a les costes britàniques. Certament, ells no tenien por a una catàstrofe ecològica, no la tenien perquè eren uns inconscients i uns irresponsables. Les tres principals autoritats que llavors tenien responsabilitat en aquest assumpte van decidir que no era assumpte seu: El ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos estava rebent la xirimoia d'or i caçant cabres hispàniques, el president de la Junta de Galícia, Manuel Fraga mentre el Prestige embrutava la costa de la Comunitat Autònoma que de la que era president, es dedicava a tirotejar perdius a Toledo, i el cabdill Aznar estava intentant guanyar-se els galons d'estadista de nivell mundial llepant el cul de l'Imperator Bush.

Cañete i els immigrants

 

Segons Cañete, quan ja el seu partit estava a l'oposició i sabent que els immigrants no voten i per tant se'ls pot dir el nom del porc sense problemes va dir que “aquells cambrers meravellosos que teníem, que els demanàvem un tallat, un “nosequé”, la meva torrada amb crema, la meva amb sagí roig, porc, i a mi una de seitons en vinagre i venien i t'ho portaven ràpidament i amb una enorme eficàcia”. També va acusar els immigrants de col•lapsar els serveis sanitaris espanyols perquè “el col•lapse de les urgències és produeix perquè els immigrants ha descobert la grandesa del sistema sanitari espanyol. Algú que per fer-se una mamografia a l'Equador ha de pagar el sou de nou mesos, ve aquí a urgències i triga un quart d'hora. I “és una veritat evident que la immigració està poc formada”. Als que es pregunten els diria que anessin a alguna escola de la perifèria de Madrid al pati. No faig més comentaris. Hi ha enormes problemes d'integració cultural en aquest moment”. Altres dirigents del PP van atribuir als immigrants ser focus de malalties de tota mena i d'estar darrera de tots els actes delictius. Com vostès saben tots els espanyols que viuen sota el mantell protector del PP són gent que no emmalalteix mai i a les comunitats autònomes del PP no hi ha delinqüents espanyols, aquestes coses tan lletges són cosa només dels estrangers.

Cañete i les dones

 

Tampoc les dones s'han lliurat dels desafortunats comentaris d'Arias Cañete, sembla que aquest home no té prou insultant immigrants – que no voten a les eleccions espanyoles – i emprenyar els agricultors de l'Ebre – aquests si que voten i no els agrada gaire que els toquin l'Ebre – sinó que també va referir-se al regadiu i les dones en els següents termes: “El regadiu cal utilitzar-lo com a les dones, amb molta cura, que poden perdre-li a un”.

 

Ara que l'han tornat a nomenar ministre segurament tornarà a ser un dels principals contribuents a enriquir l'hemeroteca del disbarat polític.