Algú se sorprèn encara que amb els polítics que actualment governen alguns països no aconseguim veure la sortida de l’atzucac en què uns quants trilers amb barret de copa i puro ens van ficar?. Parafrasejant al rabí de “El violinista a la teulada” permeteu-me una oració: “"Que Déu beneeixi i conservi aquests primers ministes ... ben lluny de nosaltres!”.

Rajoy i els micròfons

A Rajoy se’l veu poc i se l’escolta encara menys però quan se l’escolta deixa perles per a les hemeroteques. No és l’únic a qui els micròfons l’han enxampat dient coses desencertades però si que sorprèn que algú que parla tan poc es fiqui de quatre potes a la galleda tant sovint. Arran del tan patriòtica i espanyola desfilada del Dia de les Forces Armades (espanyoles) a Rajoy el van enxampar dient allò de “haig d’anar al conyàs de la desfilada”. Si el líder de la dreta més espanyolista considera que és un tràngol insofrible assistir a un acte d’espanyolisme marcial com no ho hem de veure la resta?. Però l’home no aprèn i dilluns passat els micròfons el van enxampar dient-li als seu homòleg finlandès que la reforma laboral que està preparant el seu govern li costarà una “vaga general”. Rajoy no aconsegueix que els micròfons no captin les seves ficades de pota ni quan està a la seva residència oficial, La Moncloa. Quan rebia a les portes de La Moncloa al president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, Rajoy li va dir “visc en l’embolic”.

Primer ministre italià barrut

Creiem que la política italiana es tornaria seriosa després de la substitució com a cap de govern de l’histriònic Silvio Berlusconi pel tecnòcrata (i home de Goldman Sachs) Mario Monti. De debò ho creiem?. Si us plau, allò és Itàlia, la política italiana és un circ.

L’actual primer ministre italià Mario Monti va ser entrevistat pel programa Matrix que emet el Canale 5, canal propietat de Berlusconi, i va dir que “els joves han d’habituar-se a la idea que no tindran una feina fixa per a tota la vida” i després va afegir que “d’altra banda, diguem la veritat: quina monotonia, una feina fixa per a tota la vida. És més bonic canviar, tenir reptes”. Aquestes paraules han enfurismat les xarxes socials on podien llegir-se les següents piulades:

“Quan es tracta de donar préstecs, els bancs prefereixen les persones monòtones”.


“Estic d’acord amb Monti; contra la feina fixa, que se’n vagi a casa”.

Mario Monti, el primer ministre del govern italià que creu que tenir una feina fixa és monòton té la feina i el sou garantit perquè és senador vitalici. Escoltar a un senador vitalici dient que els joves han d’oblidar-se de tenir una feina fixa és de molt mal gust i una mostra de la insensibilitat d’aquests polítics acomodats i endropits que governen els nostres països des de la comoditat de tenir el càrrec i el sou garantit per la resta de la seva vida. És com quan escoltem al president d’una gran empresa que després d’anunciar el que ha guanyat aquell any digui que els treballadors han d’acceptar treballar per un sou inferior.