Rubalcaba és l’home, ha estat una persona clau durant el govern socialista de Felipe González, clau també en el govern de Rodríguez Zapatero. El seu treball contundent, fosc i executiu deixa petjada, només cal veure com la seva marxa de portaveu parlamentari a Ministre d’Interior s’ha notat i ha debilitat profundament el grup parlamentari socialista. Només cal preguntar a persones que l’han patit que hi pensen. Calculador, fred, professional de la política, sense pietat, amb una amabilitat calculada.

+ Llegeix-ne més

Ahir saltava la notícia. El líder indiscutible de Reagrupament Joan Carretero i dotze membres més abandonaven la direcció per discrepàncies en l’elaboració de les llistes. D’una manera sorprenent, una majoria clara de la direcció plegava i una minoria , formada per Renyer, Valdero, Pereira i Abad, es quedaven. Difícil de creure que una simple disputa per una interpretació dels estatuts faci volar pels aires “l’operació Carretero.”

El veritable problema sorgeix amb la voluntat de Joan Carretero d’imposar Joan Laporta com a cap de llista per Barcelona sense passar per l’assemblearisme de Reagrupament.

+ Llegeix-ne més

article del bloc "sense treva" de Miquel Martín Gamisans

Cativistes.cat, una xarxa social pròpia per Artur Mas i el seu projecte de la Casa Gran. Així d’ambiciosos presentaven les credencials de la campanya permanent (això de precampanya ha passat a la història) aquest dissabte els aspirants a conquerir la presidència de la Generalitat.

El war room de Barack Obama va veure-ho clar i Cris Hughes, fundador de Facebook, li va muntar MyBo, mybarackobama.com, la xarxa social del candidat demòcrata.

+ Llegeix-ne més

 “Montilla va prometre a Zapatero que Catalunya acolliria el cementiri nuclear” i això que sembla increïble es fa evident dia a dia, sobretot veient com actua el PSC en aquest tema. El PSC està agafat pels compromisos del President Montilla. D’aquesta manera s’entén que facin una cosa a Vic i una altre a Ascó, en un lloc neguen l’autonomia municipal, i en l’altre la defensen.

+ Llegeix-ne més

Bona part dels anomenats dirigents polítics i socials han caigut en l’engany i salt a la desesperada d’un alcalde i un partit que veia desesperadament com anaven camí de perdre la cadira del poder. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, presenta una candidatura a uns jocs olímpics d’hivern treta de la txistera i gens treballada, però és incapaç de dir una sola paraula en defensa de l’aeroport que el seu col•lega de partit, Ministre Blanco, es nega a cedir al Govern de Catalunya.

+ Llegeix-ne més

La ruptura democràtica (Salvador Cardús) i El PSC dóna el primer cop (David Miro)

Els diumenges et permeten conèixer el País en base a la gastronomia mitjançant els esmorzars de forquilla, la passejada a peu, en bicicleta i fins i tot en cotxe i la reflexió llegint les opinions i les cròniques periodístiques que no sempre volen dir pluralitat.

+ Llegeix-ne més

Referèndum d’autodeterminació condició sine qua nom d’ERC per pactar un futur govern a Catalunya. Una decisió valenta i arriscada, mancada de credibilitat per alguns, però que deixa les coses molt clares. D’una vegada per totes els republicans abandonen la famosa equidistància, ara ja no es posicionen si tripartit o pacte nacional. ERC recupera la iniciativa i posa sobre la taula política el debat per un Estat popi.

+ Llegeix-ne més

Avui reproduïm pel seu interès l’article "Laporta no és Carretero" del periodista Miquel Martín i Ganisans publicat en el seu bloc “sense treva”

Ara que el Termcat ha adoptat oficialment per a la nostra llengua mots com ‘mojito’ o ‘brownie’ podria plantejar-se fer nostra l’expressió ‘al lloro’ que ja era popular però que s’ha fet cèlebre després del discurs de Laporta davant els penyistes a Hospitalet l’abril de 2008.

+ Llegeix-ne més

Som majoria els que votarien per la independència en un referèndum amb totes les garanties democràtiques. Algú en té algun dubte? No és cap innocentada, són les dades de diferents estudis que situen en tots els partits polítics, amb més o menys intensitat, a partidaris de votar sí en una consulta pel futur del nostre País.
Si un 9% de votants del PP són partidaris del sí, què no convencerem a gent que pot tenir dubtes raonables? L’única arma que avui té Espanya per evitar no ja un referèndum sinó una amplia victòria del sí, és el joc brut i sobretot la por, utilitzar les seves armes d’Estat per guanyar la batalla de la por, del pànic i altres variants dels experts espanyols en desestabilitzar, tipus Rubalcaba.

+ Llegeix-ne més