Els dos sindicats majoritaris al nostre País, CCOO i UGT, són d’abast nacional espanyol i tenen una plena dependència dels interessos centrals, interessos moltes vegades contraposats als interessos dels treballadors catalans.
Malgrat alguns tímids intents de marcar paquet propi, per part de les direccions catalans de CCOO i UGT, a l’hora de la veritat tot ha quedat en petits detalls. Ara tenen una important prova de cotó per comprovar la seva capacitat de decisió. Aguantaran la pressió i seguiran donant suport a un bon finançament? O, cediran als interessos que els hi marcaran des de les seus centrals a Madrid?
Durant la tramitació de l’estatut, els sindicats espanyols i les patronals van amagar-se a l’hora de la veritat, fins i tot van pressionar per tal d’acceptar les retallades imposades des de Madrid. Veurem si ara no fan el mateix. Cal recordar que un bon finançament a Catalunya pot representar un menys superàvit fiscal en altes llocs de l’Estat, i ja és habitual que sempre les decisions importants es prenguin a les seus centrals.
‘Plantem cara a la crisi: treball estable i protecció social’ i el finançament? Amb aquest lema s’han manifestat els sindicats catalans amb seu a Espanya, demostració palpable de la manca de solidaritat dels sindicats espanyols davant l’espoli fiscal que pateix el nostres país. Sense finançament no es pot garantir més protecció social i més treball estable; uns sindicats nacionals catalans tindrien un altre lema molt més d’acord amb la realitat nacional.
“Plantem cara a Espanya: Un bon finançament per garantir un treball estable i més protecció social” i aleshores valdria la pena manifestar-se en defensa dels nostres drets com a poble. Esperem que si realment volen defensar els treballadors d’aquest país, es plantin i exigeixin amb força un bon finançament per Catalunya, en cas contrari que no plorin més en nom de la classe treballadora.
