De tant en tant, el Síndic de Greuges convoca als mitjans de comunicació per a donar compte de la seva feina. Fa informes, aporta dades, apunta problemes que cal solucionar seguint les reclamacions de la ciutadania i, en definitiva, marca el camí per perfeccionar les polítiques públiques del nostre país. La tasca és necessària i cal reconèixer la seva vàlua però, això sí, cal fer-la ben feta i no fer advertències dubtoses que poden generar desconcert.
Ens referim, per exemple, a les declaracions que ha fet el senyor Ribó criticant el desplegament de la llei de la dependència per part del Departament d’Acció Social i Ciutadania. El primer que sorprèn és la poca valentia que ha demostrat en no demanar un informe complet de com s’està fent el desplegament a tot l’Estat. Llavors podríem comparar i veure qui està fent bé les coses i qui les està fent molt malament.
Per altra banda, un dels aspectes que no contempla el Síndic és el paper que ha de jugar el Govern espanyol en el desplegament d’aquesta llei. Aquest es va comprometre a fer una inversió que no ens ha arribat a Catalunya i ara, la Generalitat ha de fer front al repte de la dependència amb recursos propis. Avui, per cada 1 € que inverteix Espanya, Catalunya en posa 3’25 €!
Les incongruències del Govern espanyol són manifestes en aquest tema, però això el síndic no ho diu. Com tampoc diu que des de Catalunya ens hem avançat al desplegament de la llei que havia de fer l’Estat amb la regulació, per exemple, de l’assistent personal.
És evident que cal millorar moltes coses i que les recomanacions constructives hauran de tenir-se en compte. Però, el que no pot fer el Síndic és no voler veure el gran esforç que està fent el Departament, en un moment de reducció dels ingressos públics per culpa de la recessió econòmica o, no voler veure el dèficit crònic que pateix el nostre país en matèria de servei socials per part de l’Estat.
Les 300 queixes que hi ha hagut arran del desplegament de la llei de la dependència, no ens han de fer perdre de vista que són ben poques al costat de la gran quantitat de persones a les quals s’ha atès i a les quals hem donat més qualitat de vida.
En definitiva, sembla com si els arbres no deixessin veure el bosc al Síndic o potser és que no té ganes de veure’l.
