Me refereixo als companys d’IC i ERC, tots dos pateixen les OPA (oferta pública d’adquisició de votants) hostils dels dos partits que han dominat el panorama polític durant aquests anys. Tant PSC, com CiU volen i treballen per un paper residual de l’esquerra verda i dels republicans, i en aquest sentit en tenim diferents exemples en els darrers dies.
El Conseller Nadal va trencar la lleialtat institucional en el moment que va apunyalar per l’esquena les propostes de Joan Saura respecte a la velocitat variable, malgrat aprovar-ho en el Consell Executiu. No va tenir cap vergonya en ridiculitzar els seus companys de govern. Ni el mateix Montilla l’ha fet callar. I a la casa d’en Saura encara diuen que ells només poden pactar amb el PSC.
CiU, és a dir, David Madí, porta temps aplicant una tàctica suïcida contra ERC; malgrat tot, ell encara no ho sap. L’objectiu, donar pessimisme a l’entorn republicà, apartar d’Esquerra el màxim nombre de votants i d’aquesta manera abaratir el màxim un possible vot republicà de suport a Mas.
Només d’aquesta manera s’entén la negativa dels regionalistes a constituir una llista unitària a Europa, per aquest motiu han tingut que pervertir fins i tot el seu veritable missatge, fitxant a un independentista i partidari del Concert Econòmic com en Ramon Tremosa per substituir a l’Ignasi Guardans. Un fitxatge que visualitza el fracàs de l’acord Mas/Zapatero d’aprovació i retallada de l’Estatut.
Serà una veritable pena que, per culpa d’alguns, ens quedem sense un projecte clar i contundent d’internacionalitzar el conflicte latent amb l’Estat Espanyol. Perdre l’oportunitat d’una llista unitària a Europa, té un elevat cost per la ciutadania del nostre País. Mentre perdem el temps en baralles estèrils, els altres, els espanyols d’origen van a la seva, van a per feina.
