Stéphane Hessel en el seu llibre Indigneu-vos diu: “Es té la gosadia de dir-nos que l’Estat ja no pot assegurar els costos d’aquestes mesures socials. Però com poden faltar avui diners per mantenir i perllongar aquestes conquestes, quan la producció de la riquesa ha augmentat considerablement des de l’Alliberament, període en el qual Europa estava en la ruïna, si no és perquè el poder dels diners, combatut amb força per la Resistència, no ha estat mai tan gran, tan insolent i tan egoista amb els seus propis servidors, fins i tot en les més altes esferes de l’Estat.” La resposta és en aquesta notícia, que ha passat desapercebuda de la majoria d’informatius.
Les empreses de l’Ibex35 acumulen un deute equivalent al 60% del PIB espanyol: Barcelona (ACN).- “Les empreses que cotitzen a l’índex borsari Ibex35 acumulen un deute de 638.869 milions d’euros al tancament de 2010, xifra que equival al 60,11 per cent del PIB espanyol, segons un estudi dels economistes José Maria Gay de Liébana, Fernando Avendaño i Fernando Domínguez, de la Universitat de Barcelona, sobre 29 empreses del selectiu. Aquest volum d’endeutament s’ha incrementat un 11,9% respecte l’any anterior i mostra una tendència creixent durant els últims anys. El deute a curt termini, que s’ha de liquidar durant el 2011, ascendeix a 240.156 milions. De mitjana, les cotitzades de l’Ibex35 només tenen només 29 euros de recursos propis de cada 100 euros de finançament i els 71 restants són deute.”
No he trobat tot l’estudi, però la notícia és d’una gran gravetat, aquest informe posa al descobert el que alguns sospitem des de fa temps, que la crisi té culpables amb noms i cognoms, amb aquesta informació resulta que les majors empreses cotitzades a l’Estat Espanyol són un bluf! plenes de deutes i finançades per les entitats financeres que neguen el crèdit i la liquiditat a la petita i mitjana empresa.
Les xifres maregen, com és possible que alguns tant i altres tant poc? Com és possible que amb aquests deutes sobreviure? Com és possible que els directius d’aquestes empreses siguin rebuts a la Moncloa o Palau per escoltar les seves demandes i propostes? Com no hem d’estar indignats? Indigneu-vos, i tant que sí.
