La política es fa amb el cervell i no pas des dels intestins. Quan els rentats d’estómac són la base de la presa de decisions, qualsevol organització està perduda i acaba immersa en una lluita estúpida d’egos, d’infantilismes i de tàctiques barates que sempre desemboquen en un carreró sense sortida i en un espiral que embruta i perverteix. Una situació que s’ha evidenciat aquest cap de setmana a Esquerra que està patint una crisi d’identitat tan intensa que ja veurem cap a on la portarà. Llegir-ne més

Ens passem el dia mesurant qui la té més llarga o qui és més independentista, qui és més moderat o qui té més il•lusió, qui està més fatigat o qui és ven més fàcilment. Omplim pàgines i pàgines de diaris catalans i de diaris espanyols amb estirabots de membres d’un mateix partit que volen marcar perfil, amb declaracions i contradeclaracions dels diferents partits polítics catalans opinant sobre aquest fet, ens llencem els plats pel cap per la llei electoral, ens anem assassinant pel Tribunal Constitucional i som-hi, embolica que fa fort! Més enllà però de tot això, més enllà del nostre mèlic, d’aquesta pastanaga que ens passem el dia mossegant, no tenim res, només trobem fum i palla. Llegir-ne més

Zapatero s’enfonsa, la popularitat del president cau en picat, setmana negra de ZP, les alarmes es disparen a la Moncloa, els barons socialistes demanen una remodelació de govern… Portem set dies amb aquesta cantarella emprenyadora, aclaparats per una situació que fa un any i mig que perdura. Sembla que la fi del món que pregona el calendari Maya pel 2012, s’hagi avançat de cop i volta al 2010. Però, la veritat, no hi ha res de nou: Zapatero continua relliscant i dient més animalades guiat pel seu gran ego i Rajoy, al que ningú li fot ni cas, dispara quan i com pot. Llegir-ne més

A vegades és una qüestió de “polvos” però també hi ha la possibilitat que tot s’arregli amb un parell d’ous. Els polítics s’han posat a règim perquè estan en plena precampanya i han de lluir la seva millor imatge davant de l’electoral. Tots sabem que un polític amb papada, panxa d’embarassada i cama curta no ven en absolut. Darrerament doncs i tenint en compte aquesta premissa, s’han produït transformacions radicals com les del conseller Castells o més graduals com la d’en Puigcercós que s’han aprimat perquè diuen que els seus polvos són “miraculosos. Llegir-ne més

"Enlairar Catalunya". Aquest és l'objectiu de Convergència i Unió. Aquest és el missatge que vol fer arribar a la població per tornar a conquerir una Generalitat que se li resisteix fa set anys. La coalició vol tornar a "fer trempar els catalans", que segons les últimes enquestes del CEO estan cada cop més insatisfets amb els seus governants. Un missatge que en el seu dia, l'any 1980, l’expresident Pujol ja va utilitzar amb molt bons resultats. En concret, un 29,1 % dels enquestats, n'està fins el capdamunt d'uns partits que no es preocupen pels problemes reals de la gent, sinó que es miren contínuament al melic, i ara, que ja ha començat la pre-campanya, es passen el dia dissenyant tàctiques per erosionar el seu adversari sigui company o no de viatge. Llegir-ne més