Bernat Calbetó

Dimecres, 24.8.2011. 11:55 h

Museu de Joguets i Autòmats (Verdú)

 Hi arribo un diumenge, per carreteres rectilínies assolellades que ressegueixen terres de secà. Cartells situats en punts estratègics indicant la direcció i el quilometratge que em resta són premonitoris de la importància del lloc a on em dirigeixo. Verdú, coneguda principalment per la ceràmica negra, compte amb un museu que farà les delícies dels més menuts i no tan menuts: el Museu de Joguets i Autòmats. Impulsat pel col·leccionista verduní Manel Mayoral amb la idea de dinamitzar el territori, el centre està considerat  un dels més importants en la seva temàtica. Llegir-ne més


Dimarts, 9.8.2011. 10:47 h

El Ter literari

 Claus de casa, un petit moneder, càmera de fotos... aquests són els objectes que un a un vaig dipositant a l’interior de l’alforja subjectada al manillar de la bicicleta. En aquesta ocasió però, hi hauré de deixar prou espai per a tres llibres: Maletes perdudes de Jordi Puntí, Pa negre d’Emili Teixidor i Poseia Completa de Miquel Martí i Pol. Tres obres concebudes per escriptors nascuts a tocar del Ter (Manlleu i Roda de Ter), influenciats pel curs pausat de les seves aigües i els seus esplendorosos i sinuosos meandres. Llegir-ne més


Dimecres, 6.7.2011. 20:38 h

T'enyoro

Enyoro el bullici de l’Asan Tole a les 8 del vespre, les postes de sol des de Swayambhunath, l’olor d’incens i els petits temples a cada cantonada. Enyoro passejar en xancles pels carrers enfangats, regatejar per cortesia  i els momos acabats de fer amb aigua bullint. Enyoro els  llums de neó dels hotels on sovintejo i els esmorzars a l’Helena’s. Enyoro el monsó, les llibreries de dues plantes, els rickshaws i els grups de versions dels 70′s. Enyoro l’orde de turistes folrats de goretex, el Namaste, la pau de Pashupatinath i Thamel en el seu conjunt. Llegir-ne més


Dilluns, 27.6.2011. 22:16 h

Detalls d'Europa

Pujar a la nòria del Prater escoltant de fons la melodia de “El Tercer Home” (Viena), creuar el Cercle Polar Àrtic, menjar salmó fresc a Bergen, perdre’s pels carrers de Venècia, pujar al tramvia 28 al barri d’Alfama (Lisboa), veure el sol de mitjanit des del Cap Nord, una farra a Temple Bar  (Dublín)amb l’actuació d’algun grup de versions, una pizza de massa ben fina al Trastevere (Roma), caminar al costat del que queda de mur (Berlin) , delectar-se amb l’espectacular Matterhorn, un bany a qualsevol balneari de Budapest, passejar amb bona companyia pel Pont Carles de Praga sense turistes (difícil), veure les teulades de Paris des de Montmartre, un Godiva a la Grand Place (Brussel·les) i degustar una orada a la sal al Cap de Creus. Llegir-ne més


publicitat

Dijous, 23.6.2011. 19:48 h

Beirut

Afirmar que Beirut és una ciutat de contrasts és senzillament quedar-se curt. Bangkok o Bombai potser són ciutats de contrasts, però Beirut no. La capital del Liban és més que això, és el paradigma del caos. Quinze anys de guerra civil, tots contra tots, maronites cristians, palestins comunistes, siris israelites, armenis, sunites, chiites...  Cada barri una guerrilla i a cada cantonada un temple de religió diferent. Vint anys després d'acabar la guerra passejant per Beirut puc veure encara les seqüeles del conflicte: metralla a les parets dels edificis, hotels de formigó des d'on franctiradors feien de les seves i tanquetes de les Nacions Unides. Llegir-ne més


ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.