Fetes de fusta i pintades de blanc radiant i verd anglès, les casetes envolten la mitja lluna de la platja atorgant-li una especial i característica fesomia. Anomenades “botigues” per la gent de la comarca, les primeres van ser construïdes cap a la fi dels anys vint, quan els estiuejants van començar a bastir barraques amb canyes i uralita per passar les nits dels caps de setmana. Aquestes construccions estaven plantades directament sobre la sorra, sense cap tipus de fonaments ni protecció, així que els temporals més violents les van destruir. Pocs anys després, amb el permís atorgat per la Marina, s’edificà la primera caseta sobre pilars, fet que causà una gran sensació entre els veïns. A partir de llavors altres interessats van començar a demanar permisos per aixecar-ne de similars i, en només tres anys, es van edificar les actuals trenta-tres casetes. Als anys quaranta es van pintar amb els colors amb els quals s’han mantingut fins a dia d’avui.
En temporada estival gairebé totes les persianes estan apujades i hi ha força inquilins de pell morena gaudint de les avantatjoses balconades amb vistes al mar. Alguns entaulen converses amb vells amics, d’altres simplement deixen passar les hores. Són petits privilegis com els de tenir una llotja al Gran Teatre del Liceu o una localitat de tribuna al Camp Nou. Em conformo amb el que tinc, que no és poc: tot el temps del món per gaudir d’aquest indret.
