Després de les Sentencies del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional on tornen a fer un atac directe a la nostra llengua i el nostre model d’educació, l’única sortida per els membres del Parlament de Catalunya es portar tots aquests fets al Tribunal d’Estrasburg i deixar-nos de romanços amb el Regne d’Espanya.
La darrera sentencia del Tribunal Suprem d’Espanya o insta a la Generalitat de Catalunya de canviar els seu model educatiu a les escoles i posar “el castellà” com a idioma vehicular, es un atac directe a tota la feina feta des de fa un munt de temps, per que la nostra llengua avui en dia minoritària en el nostre país sigui abolida per un grup de gent que prenen decisions i no pensen en el crispament social de les seves decisions.
Avui que ja tenim investit com a President de la Generalitat de Catalunya al Sr.Artur Mas i en el debat d’investidura com a President ja s’han aixecat les veus de tots els grups parlamentaris, excepte Ciutadans i el PPC, com era de suposar, crec que el nou honorable President tindria que posar en coneixement a tots els organismes internacionals, el que volen fer amb les seves sentencies i tot el mal que aixo pot fer a les nostre senyals identitàries.
La solució d’aquest problema no passa per anar a Madrid i demanar que facin canvia d’opinió al grup socialista avui en dia en el poder, ja que el nostre actual President no vol donar el pas cap a la nostra Llibertat i aixi finalitzar d’un cop amb tots els Tribunals Espanyols que nomes busquen que el poble català faci un alçament i aixi trobar motius per la confrontació, crec que la solució es molt rapida i viable ja que el Tribunal d’Estrasburg en un munt d’articles deixa clarament exposada que la llengua minoritària sempre serà defensada per els organismes internacionals.
En el any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures, precisament celebrat a Barcelona, totes aquestes decisions es van tractar deixant clarament la seva postura en tot el que es referia a llengües minoritàries i posant en marxa el full de ruta per que aquestes llengües no desapareguin i no perdre els seus senyals identificatius.
Aquest es part del que es va dir en aquell Fòrum i que a dia d’avui sembla que el Regne d’Espanya no vol seguir, tots els països participants van donar el seu vist i plau en aquest text que diu clarament.
El llenguatge es converteix en una eina de gran abast social que determina les relacions d’igualtat i desigualtat resultant sovint en el fenomen de la normalització que afecten a la diversitat lingüística.
La història ha vist tendències homogènies llenguatge relacionat amb l’esfera política amb la creació d’estats moderns, associats a l’economia i la cultura dins de la Unió Europea, arquitectura, basada en una creixent importància d’alguns idiomes, en detriment dels altres – a causa per al seu ús per organitzacions internacionals.
La convivència entre aquestes dues esferes només es pot aconseguir «Ordre de protecció jurídica de les minories dels estats drets i l’eficàcia d’aquesta defensa, com una forma de prevenció pacífica de controvèrsies entre una majoria i les minories.
La importància en relació amb la discussió de temes relacionats amb la protecció de la llengua drets expressa les preocupacions de la comunitat internacional, que determinarà la dinàmica de l’estructura i la substància de les relacions internacionals.
En la presentació, m’agradaria discutir alguns aspectes dels principals instruments jurídics de protecció de l’herència lingüística:
1) Declaració Universal de Drets Lingüístics, 2) Pacte de Drets Civils i Polítics, 3) Europa
Carta de Llengües Regionals i Minoritàries.
Així mateix, durant la presentació, m’agradaria incloure els debats relatius a la protecció i la condició de minoria i / o les llengües co-oficials en el Unió Europea i en els ordenaments jurídics nacionals abans de l’1) l’anàlisi de temes polèmics com el diferents nivells de protecció entre les llengües i dialectes, 2) conseqüències del funcionari l’estat d’una llengua, 3) significat jurídic i polític de les minories termini, 4) i arribar a extensió de les polítiques lingüístiques nacionals i les seves connexions amb les recomanacions de la UE relativa a oficials, regionals i minoritàries i les llengües, 5) l’adopció de les accions afirmatives accions que té la intenció d’augmentar el nivell de protecció de les llengües cooficials – però, és subordinada a la majoria.
Tot els membres assistents en aquest Fòrum a Barcelona en el 2004 van signar incloent el aleshores President del Regne d’Espanya Jose Luis Rodriguez Zapatero, doncs sis anys després els tribunals espanyols han dinamitat aquest acord, nomes per tensar una mica mes la corda entre Espanya i el poble català, la millor solució a tots aquest problemes es ser un estat en el si de l’Unió Europea, però com els partits catalans que ens podrien portar a tindre aquesta prosperitat encara no ho veuen gens clar, tindrem que defensar sempre tot allò que es nostre i que tant mal l’hi fa al Regne d’Espanya.
Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure.
