Som la civilització de l’endeutament, gairebé tots devem diners, la gent, les empreses, els països... El propi sistema monetari, financer i econòmic està dissenyat per funcionar amb endeutament. Hem fonamentat el nostre creixement econòmic en el deute, en crèdits, hipoteques, en el deute públic... És una roda que no pot parar, ja que construïm la nostra riquesa a partir de la suposició que aquesta continuarà en el futur, i que cada cop serem més gent i més rica, i que tornarem els diners emprats amb escreix.

+ Llegeix-ne més

"El sostre de tot plegat" seria la traducció del títol del darrer llibre de Richard Heinberg ("peak everything), un professor de la Universitat de Santa Rosa (Califòrnia) que ja fa temps que analitza (entre molts altres) les causes i les conseqüències de  la crisi global en la qual ara tot just entrem. Una crisi ja pronosticada als anys 70 pels autors del llibre "Els límits del creixement", encarregat pel Club de Roma, i actualitzat recentment amb el titol "Limits to growth".

+ Llegeix-ne més

Ha arribat la primera sequera seriosa i tots ens hem posat a tremolar, protestar i reclamar. Com sempre, quan es tracta d'un tema de sostenibilitat, de limitació de recursos naturals, troben lògic (i fins i tot exigim) que els nostres veïns (nacionals, de poble, o de l'escala) s'ajustin el cinturó i redueixin el consum. Però quan es tracta de nosaltres, les coses ja es veuen d'un altra forma. Llavors aflora el pensament real de la societat, dels polítics i dels mitjans de comunicació, que en són un reflex fidel.

+ Llegeix-ne més

Quan sento algunes declaracions sobre la nova sequera que estem patint, arribo a la conclusió que la lògica cartesiana no deu ser aplicable als temes de l’aigua. Resulta que els pagesos es queixen de la manca de pluja i reclamen (exitosament) més regadius i més embassaments. Per molt que costi creure, actualment Catalunya està en el període més expansionista del regadiu en tota la seva història. Solament els projectes Segarra-Garrigues i el Xerta-Sènia sumen gairebé 100.

+ Llegeix-ne més

Assistim impassibles als titulars que ens anuncien dia a dia l'ascens del preu del petroli cap als 100 $ el barril. Fa només uns mesos el "experts" (optimistes) continuaven dient que baixaria fins els 50 $ i que no pujaria més. Les previsions dels gurús del mercat no s'han acomplert, però, com en el cas dels polítics, ningú els exigeix responsabilitats. Continuem instal.lats en aquesta actitud greument irresponsable de que la cosa s'arreglarà tota sola, i això ens costarà molt car.

+ Llegeix-ne més

Els holandesos importen tants pollastres d’Anglaterra com els anglesos d’Holanda, uns quants milions... I la pregunta que ens fem tots és: perquè no es menja cadascú els seus ? La resposta, contundent, dels posseïdors de la veritat (els economistes ortodoxos) és que són les regles del mercat lliure, la competència. Però això només és un exemple que il.lustra la norma a la societat actual: importem carn d’Austràlia, just a l’altre costat del món, roba de la Índia.

+ Llegeix-ne més

Estic esgarrifat amb els plans de creixement de molts municipis dels Països Catalans, alguns volen duplicar la població en pocs anys, altres ho desitjarien però no poden... I em pregunto, hauré estat “abduït” per alguna màquina del temps que m’ha traslladat als anys 60 del segle passat, inici del “desarrollismo” franquista ? No, estem al segle XXI, qui ho diria ! Però, francament, per més que ho intento no trobo cap diferència substancial.

+ Llegeix-ne més

Som carboni, mengem carboni, cremem carboni. A banda de l’aigua, el carboni és l’element químic més importat per a la vida, és l’element estructural de la matèria orgànica, dels nostres cossos, dels troncs dels arbres, de les fulles, etc. Els compostos orgànics també tenen un elevat contingut energètic, i són una de les fonts principals d’alimentació dels éssers vius: el sucre, el pa, la pasta, les verdures.

+ Llegeix-ne més

En una recent entrevista a Le Monde, el Sr. Fatih Birol, director d’Estudis Econòmics de l’Agència Internacional de l’Energia, ha dit (entre altres coses) el següent, referint-se al petroli: “De veritat espero que les nacions consumidores entenguin la gravetat de la situació i endeguin polítiques radicals i extremes per posar fre al creixement de la demanda”. Resulta divertit veure com ara els economistes ortodoxos clamen ara per solucions “radicals i extremes” i passen per l'esquerra els ecologistes.

+ Llegeix-ne més