Energia i sobirania

A mesura que pugen els preus del petroli i avancem cap a un escenari de crisi energètica, comença a ser urgent (i prudent) analitzar les possibles conseqüències econòmiques, socials i polítiques d’aquesta nova situació, que Felipe González ha descrit com “la primera crisi d’oferta de l’era industrial”. Altres analistes més crítics i pessimistes parlen més aviat de la fi de la civilització occidental tal com l’entenem actualment. Jo prefereixo considerar-la la “crisi definitiva de sostenibilitat” perquè ens enfrontem al que ja al anys 70 el Club de Roma va batejar com “el límits del creixement”, i que va portar als anys 80 a la formulació del paradigma del “desenvolupament sostenible”. En qualsevol cas estem parlant de temes molt seriosos, ja que sense energia (a un preu assumible) cap societat pot mantenir un creixement econòmic i poblacional. Tota la nostra activitat diària, tant la personal com l’econòmica, depèn d’un subministrament constant i creixent d’energia, que en la nostra civilització es basa en combustibles fòssils (petroli, gas, carbó), causants d’altra banda de l’ara mediàtic canvi climàtic. La pujada constant (amb petites baixades temporals) del preu del petroli des de l’any 1999, quan estava a poc més de 10 $ el barril (ara s’aproxima als 70 $) reflecteix l’arribada del que s’ha batejat (ja fa més de 50 anys) com a “pic del petroli”, és a dir, que estem assolint la màxima capacitat de producció. A partir d’aquest moment (que podria arribar entre el 2007 i el 2010), la producció baixarà inexorablement. Alguns experts ja prediuen preus de fins a 300 $ el barril a l’any 2015, i l’inici d’una forta crisi econòmica a partir de l’any 2010, com reflecteix (entre altres) un estudi de dos investigadors de la Facultat d’Economia de l’Institut Químic de Sarrià. Aquest estudi fa una anàlisis històrica, des de l’any 1959, de la relació inversa entre PIB i preu del petroli, una situació que ja vam patir amb força als anys 70 amb l’embargament dels Països Àrabs. Mentre a Catalunya fem com si el debat energètic no vagi amb nosaltres, a països com Suècia i els Estats Units el debat sobre la dependència del petroli, el seu esgotament progressiu i les conseqüències de tot plegat, ja s’ha iniciat fa temps. Un dels analistes més destacats del tema és el conegut escriptor i periodista James Howard Kunstler, que a l’any 2005 va publicar un interessant llibre anomenat The long emergency, on analitza com pot canviar la nostra societat en una situació permanent d’escassetat d’energia. Ja podeu imaginar que preveu un escenari econòmic, social i polític força complicat, amb fortes tensions, que als Estats Units podrien comportar la seva desintegració política i la formació de diversos estats independents. Ningú sap què passarà realment, però els que estem preocupats pel futur de la humanitat en general i dels Països Catalans en particular, hauríem de començar a reflexionar sobre aquesta nova realitat, que pot ser molt dura però que també pot ser una oportunitat per avançar cap a la sostenibilitat i la sobirania.