El poder d’Iran

L’amenaça nuclear iraniana és l’estrella dels mitjans de comunicació, i el tema preferit del govern Bush. El president d’Iran és el dolent perfecte, amb cara de pocs amics, enemic d’Israel i amb voluntat de tenir la bomba nuclear. El substitut perfecte de Sadam i de Bin Laden. És el primer objectiu de la “llista” dels estrategs neoconservadors, i sembla que el govern dels Estats Units ja té un pla per atacar quan sigui el moment. Però aquest moment pot no arribar mai, o no tan fàcilment com en el cas d’Afghanistan i Iraq, i no pel suposat poder nuclear d’Iran, sinó pel seu poder petroler. No solament perquè és un dels primers països productors del món, també per la seva capacitat de bloquejar tot el trànsit de petrolers al Golf Pèrsic, per on passa gairebé la meitat del petroli mundial.  A diferència d’Iraq que només té territori a l’extrem nord fel golf, Iran controla tota la costa nord, fins a l’estret d’Ormuz. Per tant, si hi ha un intent d’invasió o de bombardejos per part dels Estats Units o Israel, els iranians poden jugar a aturar l’exportació del seu petroli i a bloquejar la sortida del cru d’altre països del Golf Pèrsic. I Estats Units i la Unió Europea saben perfectament que això significa problemes immediats i greus per l’economia mundial. Iran també s’ha decidit a crear una borsa de venda de petroli en euros enlloc de en dòlars (la moneda habitual), la qual cosa pot afectar la moneda americana. És per això que, a diferència d’Iraq, tant els americans com els europeus s’han mostrat més dialogants, no sigui cosa que els iranians s’emprenyin… I en definitiva el tema nuclear és una cortina de fum que amaga el rerafons “petrolier” del conflicte, talment com les armes de destrucció massiva iraquianes, unes armes líquides i negres que són el combustible de la nostra societat.