Homenatge a Hubbert

Tot i que ara sembla inimaginable, el concepte i la pràctica del decreixement serà el paradigma emergent per a la propera dècada. No pas per cap moda hippie ni per cap filosofia a l’estil Gandhi, simplement perquè no hi haurà més remei. El moviment social pel decreixement econòmic està ja ben arrelat a França i als Estats Units, tot i que encara és molt incipient. A Catalunya comença ara a organitzar-se. És el que en podríem dir post-ecologisme, o una mena de fusió entre el corrent de pensament ecologista i l’antiglobalització. La idea principal és que només una reducció controlada del consum, derivada d’un canvi de paradigma social i polític, ens pot estalviar una crisi global derivada de la sobreexplotació dels recursos (materials i energètics). Però les arrels d’aquest paradigma cal buscar-les a la primera meitat del segle XX, quan en plena època de creixement als Estats Units, un reconegut enginyer del petroli anomenat Hubbert ja va imaginar i predir l’escenari que ens trobaríem a principis del segle XXI. La predicció de Hubbert, feta als anys 50, de que la producció de petroli als Estats Units arribaria al seu màxim cap a l’any 1970 es va acomplir. També porta camí d’acomplir-se la seva predicció de què pic mundial en la producció de petroli s’ha produït a la primera dècada del segle XXI. Però Hubbert no es va limitar a fer la predicció tècnica del fenomen, sinó que també va analitzar-ne les conseqüències socioeconòmiques i va proposar la recepta a la malaltia: menys consum, més eficiència, decreixement. Va ser una persona massa avançada als seus temps; només a mesura que ens endinsem en el complicat segle XXI ens donarem compte de la seva clarividència.