Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Després del carboni

|

- Publicitat -

Som carboni, mengem carboni, cremem carboni. A banda de l’aigua, el carboni és l’element químic més importat per a la vida, és l’element estructural de la matèria orgànica, dels nostres cossos, dels troncs dels arbres, de les fulles, etc. Els compostos orgànics també tenen un elevat contingut energètic, i són una de les fonts principals d’alimentació dels éssers vius: el sucre, el pa, la pasta, les verdures… tots tenen un contingut alt en hidrats de carboni. El valor energètic dels compostos de carboni també els ha convertit en la nostra principal font d’energia. La llenya (i el carbó fet de llenya) va ser el primer combustible de l’home, que ens permeté escalfar-nos, cuinar, treballar el ferro, etc. Es tractava d’un caboni renovable i, per tant, limitat a la capacitat de producció de fusta que tenien els boscos, però amb una certa producció garantida. A Europa, la substitució dels boscos per cultius va comportar un augment de la població, però cap al segle XVIII, els boscos (especialment a Anglaterra) eren ja insuficients per mantenir les necessitats d’una població creixent. Això va forçar la utilització de carbó mineral, de pitjor qualitat que la fusta, més contaminant i no renovable. Era la època del Londres irrespirable.

 

Però a finals del segle XIX va arribar el miracle en forma d’un altre compost de carboni, el petroli, fet a base d’hidrocarburs: un combustible líquid, barat, d’alt contingut energètic i menys contaminant que el carbó. La llàstima és que tampoc és renovable, està fet a base dels restes d’algues i altres organismes que van viure fa milions d’anys i que es van acumular en algunes zones del planeta. El segle XX ha estat el segle del petroli, que és la base de l’economia i el benestar dels països rics: l’energia barata i abundant ha sostingut el ritme frenètic de construcció, transport i producció (industrial i agrícola) de les darreres dècades. També els productes quotidians estan fets en gran part d’un producte derivat del petroli, el plàstic. Feu l’exercici imaginari (o real) de pensar quina és la vostra relació diària amb el petroli: ens escalfa, ens transporta, ens cultiva els aliments, ens fabrica els materials…. un elevat percentatge dels materials que toquem cada dia estan fets a base de petroli. Som la civilització del petroli. Però ja hem consumit la meitat de les reserves mundials, i estem arribant a la màxima capacitat de producció, mentre que la demanda continua augmentant (una cosa similar passa amb el gas natural). Tampoc es troben noves reserves importants, els nous jaciments només cobreixen un 20% de la demanda actual. Això implica la fi del petroli barat, un fet que ja noten les nostres butxaques. Estats Units va arribar a la seva màxima producció l’any 1971, i des de llavors és cada cop més dependent de les importacions del petroli del Golf Pèrsic, on hi ha el 60% de les reserves mundials. D’aquí la importància de “controlar” aquesta regió del planeta.

Publicitat
 

Però estirant molt queden 10 o 20 anys de petroli “útil”, ja que quan sigui massa car i massa escàs ja no podrà ser la base de la nostra economia. Què farem després del carboni ? La versió oficial és que trobarem altres substituts, la versió dels experts independents (i també la versió oficial no pública) és que els substituts són cars i escassos, que no hi ha a la vista una font d’energia barata, especialment pels vehicles. L’hidrogen, del qual s’ha parlat molt, no és una font, és un sistema per magatzemar i transportar energia (igual que l’electricitat) però per generar-lo cal consumir un altra font d’energia. El mateix passa amb els biocombustibles: per fabricar-ne un litre, cal gastar una quantitat similar. És com pedalejar i no moure’s del lloc. Als Estats Units ja hi ha molts experts i associacions que analitzen el futur de la nostra societat després del carboni, però aquí res de res, com si el problema no vagi amb nosaltres, con si Catalunya fos energèticament autosuficient… Dos exemples interessants són el “Post-carbon Institute” i “l’associació per a l’estudi del pic de petroli i el gas natural” (ASPO), creats per experts en la matèria energètica que en molts casos han treballat en grans multinacionals del sector. I el missatge més clar d’aquesta gent és que cal disminuir dràsticament el consum d’energia, només amb una major eficiència no en tindrem prou, ens caldrà aprendre a viure amb menys energia per càpita i això vol dir viure d’un altra manera, amb un estil de vida més sostenible. Un altra conseqüència de la tendència actual de l’augment de població i la disminució de l’energia serà l’escassetat d’aliments, ja que l’agricultura actual es manté a base del petroli: la maquinaria, els plagucides i els adobs funcionen o es fabriquen amb petroli. Alguns experts han estimat que una agricultura sense petroli només pot sostenir una població mundial de 2000 milions de persones, una tercera part de la població actual. Sigui com sigui, estem entrant en una època decisiva pel futur de la humanitat, i no crec que amagar el cap sota l’ala (el que estem fent tots plegats) ens ajudi a afrontar els reptes que tenim al davant. Com a mínim ens hauríem de preparar una mica, amb temps, per a que la batacada no sigui tant forta, és ja una qüestió de supervivència.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut