Globalització biològica

Com no podia ser d’altra forma, la famosa gobalització també ha arribat al món de les espècies biològiques. Són ja milers les espècies d’animals, plantes i microorganismes que viatgen a qualsevol racó del món i es fan els amos del carxofar… Es tracta d’espècies “tot terreny” disposades a triunfar arreu i causar tota una colla de problemes, tant a les altres espècies “locals” com a les nostres butxaques. Entre els exemples més famosos tenim el musclo zebrat i el cranc americà, però això no ha fet més que començar. Els impactes de les espècies invasores seran en el futur d’una dimensió que ara ens costa imaginar, però cal considerar que la “globalització biològica” és un dels problemes més greus als que ens enfrontarem. La homogeneització dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat, la proliferació desmesurada d’unes poques espècies, és un altra conseqüència indesitjable del model actual de “desenvolupament”. Un model basat en el petroli i en el transport, un model que ha portat a la irracionalitat del cicle productiu. Com pot ser que la carn ens arribe de Nova Zelanda, la fruita de Xile, el peix de Terranova i, aviat, gairebé tot de la Xina ? Mentrestant els nostres “productors” (pagesos, pescadors, fabricants de roba, etc.) estan en vies d’extinció… som conscients del que ens està passant ? Si la producció se’n va lluny de casa, el transport es dispara, i amb ell les seus conseqüències negatives, que són més de les que ens pensem. Ja m’imagino el plat típic del delta de l’Ebre al pròxim segle: suquet de silur i mariscada de musclo zebrat ! La paella, tranquils, continuarà sent d’arròs… transgènic.