La ruta del bacalao

Els holandesos importen tants pollastres d’Anglaterra com els anglesos d’Holanda, uns quants milions… I la pregunta que ens fem tots és: perquè no es menja cadascú els seus ? La resposta, contundent, dels posseïdors de la veritat (els economistes ortodoxos) és que són les regles del mercat lliure, la competència. Però això només és un exemple que il.lustra la norma a la societat actual: importem carn d’Austràlia, just a l’altre costat del món, roba de la Índia… i aviat ho importarem tot de la Xina ! Als Estats Units qualsevol aliment viatja una mitjana de 2300 Km abans que la gent se’l posi a la boca, a Europa el panorama és similar. Tots i cadascun dels components de qualsevol article que comprem a la botiga segueixen el seu “via crucis” particular, una excitant “ruta del bacalao” propulsada amb el petroli, la base del transport i el comerç del nostre sistema econòmic. Les nostres carreteres es col.lapsen i el nostre clima es torna boig per a mantenir la sagrada integritat del “mercat lliure”, però jo continuo sospitant que alguna cosa important falla en el sistema. Els preus de tot plegat segueixen pujant, el poder adquisitiu de la gent continua baixant; però el PIB, la xifra sagrada, continua pujant. Perquè ens hauríem de preocupar ? Els nostres “experts”, els tecnòcrates, economistes, assessors “oficials” ens ho solucionen tot ! Si fos veritat… Per cert, el “bacalao”, tant abundant fa pocs anys a l’atlàntic, s’està esgotant. Ja ha fet la seva ruta.