Dijous, 22.4.2010. 23:09 h
Fa anys que sento dir que la independència és una utopia. I suposo que tots vosaltres encara seguiu sentint frases per l'estil. Aquesta afirmació és una afirmació conformista, derrotista, interessada i molts cops fruit de la ignorància i la manca de superació. Jo parteixo de la màxima que en aquest món tot és possible mitjançant l'esforç, la constància i la unió.
Tinc una concepció molt particular del desig d'una Catalunya independent. Quan miro al voltant, veig bàndols, molts bàndols, tant de castellans com de catalans que opinen sobre el tema tot llançant-se la porqueria per sobre. Aquestes escenes polítiques i socials evidencien que no duem el tema de la independència de la millor manera, si més no, no el tenim ben focalitzat.
Jo només miro enrere i m'impregno de l'esperit català que hem heretat amb les nostres tradicions. La sardana i els castells, entre d'altres, ens haurien de recordar com som els catalans: solidaris i sempre fent pinya. Els nostres valors de cohesió no haurien d'embrutar-se d'odi cap a un país que no permet que siguem independents, que siguem el que volem ser.
Hem d'enfocar la independència com una necessitat d'identitat pròpia i no com un rebuig cap a l'Estat Espanyol. No és que no vulguem ser espanyols, és que en realitat ens sentim catalans. Els qui menyspreen el sentiment d'independència catalana és perquè no són el prou generosos com per deixar que els demés siguin el què vulguin ser. L'ego els tapa els ulls i no veuen més que un atac a l'espanyolisme quan en realitat es tracta d'una reivindicació d'un sentiment pur, honest i lícit de tot un poble que ha lluitat i ha patit molt. Però el fet que hi hagi gent que no entengui aquest sentiment, no ens dóna cap dret a l'odi. Nosaltres hem d'estar per sobre de tot això. Hem estat sempre els mestres de la península i molts cops els mestres d'Europa sencera. Som un poble petit però amb molt de suc. No ens embrutem les mans amb el què no val la pena.
Lluitem per la nostra fita amb la raó, que la tenim.
Carolina Ibac Verdaguer
http://somniturquesa.com/
somniturquesa.com/tu-ets-la-teva-estrella/la-pau-ens-espera/
Jo també ho podria haver dit això, perquè hi coincideixo al cent per cent, però no hauria pogut dir TAN bé !! És el que sempre he pensat tot i que a voltes també he caigut en el sentiment ANTI,,,el que cal és fer la nostra via sense tenir en compte els espanyols, com deia aquell, el dia que siguem independents segurament serem els millors amics dels espanyols...
CAROLINA,
T'HE PARLAT D'UN LLIBRE "LES AMANDIERS FLEURISSENT ROUGES" DE CHRISTIAN SIGNOL QUE PARLA D'UN HOME,REFUGIAT POLITIC ESPANYOL QU'A VISCUT UNA GRAN PART DE LA SEVA VIDA DINS L'ODI:odi d'en FRANCO,del feixime etc...i al final diu que no ha estat feliç.
Aquest llibre escrit per un francès es una ficcio.
A PERPINYA,he viscut amb molts homes
i dones de la DIASPORA REPUBLICANA CATALANA i es veritat que quasi tots
vivian amb aquest odi pero puc dir qu'ells i elles eran verdaderament a... Llegir més
L'autora fa una defensa del dret a l'autodeterminació del poble català però enfocant-lo com un procés no de ruptura sino de enteniment per ambdues parts. Rebutja la violència i deixa que sigui la llibertat el poble el que prengui la decisió de segregar-se. En cap moment `parla de una ruptura radical si més no d'un procés de maduració per part dels espanyolistes i els independentistes que eviti enfrontaments en separar-se les dues nacions. Seria l'ideal però dubto molt que els espanyoli... Llegir més
Punyent, encertat, reivindicatiu, sí, deixem l'odi de banda.
Construïm plegat el més bell dels somnis que ens proclama.
Ala a ala, vent a vers, vers a vent, independència, poble etern,
ancestral estel, roig i pur, després de la teva passa, la resta.
com t´estimo, Carolina, que bé ho has plasmat. representas el SENY, a a molt es. (hem), falta en molts moments.
et trobo serena, i m´alegra molt sentirte aixi.
Una abraçana noia, demá cuasi segur, que començo un dels teus llibres, un bon regal, de la diada de San Jordi.
