Dissabte, 8.5.2010. 15:22 h
Sóc filla d’un poblet de la comarca del Vallès Oriental i les ones demogràfiques en temps d’auge econòmic m’han fet anar a parar a un poblet de la comarca d’Osona, on fa que hi visc uns quatre anys. La distància entre ambdós poblets no arriba als setanta quilòmetres tot i així la diferència cultural és ben marcada.
Osona m’ha fet retrocedir en el temps i recordar hàbits com el de saludar a la gent al passejar pel carrer, siguin o no persones conegudes. Això ja s’ha perdut al Vallès Oriental. Allà hem estat engolits per l’aire cultural individualista de la gran ciutat. La manca d’humanisme s’estén al mateix compàs que la globalització ho fa a nivell mundial.
M’estimo la meva comarca, el Vallès Oriental. Una comarca que ha sabut assolir un elevat grau de desenvolupament industrial, cosa que permet als seus habitants poder accedir a un lloc laboral amb més facilitat que no pas potser passa a la comarca d’Osona. Però amb això ens trobem amb una dualitat: per una banda, el progrés i per altra, la tradició. L’equilibri entre ambdues circumstàncies és la solució òptima.
Una lliçó que rebo cada dia dels osonencs és la indivisibilitat entre comunicació i llengua catalana. La seva llengua vehicular és sempre el català. I dic sempre perquè en qualsevol conversa, sigui la persona que sigui, vingui d’allà vingui, no veuen la necessitat de canviar al castellà per a fer-se entendre. La normalitat lingüística del dia a dia és el català i es fa estrany trobar persones que emprin el castellà. Els immigrants provinents d’altres continents i de països de la resta d’Europa es comuniquen en català i aquest fet encara fa més palès que la seva fórmula és infalible en quant a la normalització lingüística de la llengua catalana. Amb aquest comportament exemplar, els osonencs ens ensenyen a la resta de catalans que si tots prenem consciència que tenim un idioma a la mateixa alçada que qualsevol altre, no convertiríem el català en una llengua de segona.
El català s’ha de parlar amb naturalitat, sense vergonya, sense por a ser jutjats. La nostra llengua és un orgull d’identitat i no és ni millor ni pitjor que cap altra. La majoria de les persones que viuen als Països Catalans l’entén i en aquells casos que no l’entenen, si no els ensenyem, no el podran pas entendre mai.
Siguem generosos, doncs, amb els nouvinguts i els castellanoparlants i compartim amb tots ells la nostra llengua, la nostra identitat, la nostra cultura. Nosaltres tenim la sort de ser bilingües, fem que ells també ho siguin!
Jo som de Mallorca, però des de fa anys que visc a Catalunya. He viscut a Barcelona, i ara al Masnou. He de dir que, havent viscut a llocs diferents de la geografia catalana, pot ser que a les Balears sigui més incòmode parlar en la teva llengua, que és la del territori no ho oblidem, i que sigui més còmode parlar en català a Catalunya, i encara més en un poble com el Masnou. Però sé que la meva situació, com la de molts pobles de Catalunya, és artificial. Els nuclis densos i durs de... Llegir més
Un gran arrticulo Carolina, yo no suelo vivir muy en si el hecho de que cambien de lengua, yo es que soy castellanoparlante y es mi lengua materna por eso la parte que a mi más me afecta, y he sufrido, es la parte de que eres castellanoparlante y ya por vivir aquí tengo que saberme de pe a pa todo el vocabulario en catalán. Solo por el mero hecho de vivir en Baleares pero es que si a mi nadie me enseñado a hablarlo y más de una vez me econtrado profesores que te han dicho: 'Bueno pues tendr... Llegir més
Tant de bo sigui així...saludar-se pel carrer, conèixer els teus veïns, adreçar-se sempre arreu i amb tothom, en català a casa nostra, i avançar tots plegats, catalans d'abans i d'ara, i dels que hi vindran, envers un futur comú i més lliure, una Catalunya plena i sobirana!
Es un article mol esperançador la britat es que s'emfa estrany que en algun lloc de Catalunya el catala estigui tan normalitzat, perque, vaigis aon vaigis sens de tot meins catala, " be " per Osona que ho ha sapigut fer donan aixis un ejemple que tots auriam de seguir.
CAROLINA,
AMB AQUESTA POSICIO DE TOLERANCIA (RES DE PITJOR QUE L'INTOLERANCIA I EL MENYSPREU)
FAS MES TU PER L'INDEPENDENCIA DE CATALUNYA QU'AQUESTOS QUE VOLEN POSAR TOTHOM
FORA.. VISCA CATALUNYA INDEPENDENT I OBERTA A TOTS !
MOLT BON ARTICLE,CAROLINA
DES DE GINEBRA ON HE PARTICIPAT A LA MANIFESTACIO PER L'INDEPENDENCIA DE
CATALUNYA,T'ENVIO ELS MEUS SENTIMENTS ELS MES CORDIALS
PD Ahir,sobre "DIRECT ! CAT" he fet un llarg comentari referent a la prohibicio per la senyora
MONICA TERRIBAS del reportatge de RICARD BELIS i MONTSE ARMENGOU intitulat
"MONARQUIA O REPUBLICA.?":
Aquesta senyora Directora de "dret divi" ha fet aquesta interdiccio sobre el fal-lacios pretext que el reportatge
es pot passar "amb el convenc... Llegir més
Entenc perfectament la dualitat referida en el teu escrit. Trob que el teu trasllat a Osona t'haurà millorat la qualitat de vida en molts d'aspectes. La situacó sociolingüsítica de la qual parles és ideal, fins i tot m'atreviria a dir que sembla utòpica. A Mallorca, en general, la gent gira la seva llengua tot d'una, als pobles i tot. Tot i que hi ha una gran diferència entre el que es pot veure a un poble, en aquest sentit, i el que es pot veure a la ciutat, que fa realment feredat. Enho... Llegir més
