Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

EL MEU 9N: SENSACIONS

|

- Publicitat -

6,45h del matí. Sona l’alarma del mòbil per començar un dia històric, que sé que serà llarg…No vull fer tard (és un dels meus defectes) a l’Institut de Montilivi, on m’han assignat la tasca de president de mesa,  perquè no sé ben bé amb què em trobaré i  què hauré de fer. Ahir a la nit  vaig fer una llegida a les instruccions que em van enviar però no us enganyaré si us dic que hi ha algun aspecte que no  tinc massa clar… Acompanyo a la meva dona al IES de Sta. Eugènia on també ella hi fa de presidenta d’una mesa i ràpid cap a Montilivi. Aparco el cotxe i arribo a les 8 menys 5 min. Veig de lluny molta gent a l’entrada i el subconscient, que ja treballa fa estona, em fa caure amb l’error de pensar que potser aquells patètics feixistes de la por hauran fet una darrera excentricitat i ens hauran enviat algú per interrompre aquest dia tan assenyalat… però no, calma total en aquest sentit, com no podria ser d’una altre manera. Molta gent a l’entrada, coneguts que retrobo, cares de satisfacció i ganes de començar una jornada molt volguda que molts han intentat  evitar sense èxit  fins al darrer moment.

Son les 8h i pocs minuts i el director del IES (figura clau) ens ordena com si fóssim escolars “vosaltres cap aquí i els suplents cap allà” i ens distribueix cap als 3 espais de votació de l’escola que s’ han escollit. Tot molt ben preparat. Està clar que en aquest IES el dia abans s’hi va treballar de valent per deixar ho tot a punt. El director agafa  protagonisme, ens alliçona amb les primeres instruccions i ens presenta els “gestors de mesa” amb qui ens saludem; gran decepció pels suplents (un d’ells era el meu tiet Jaume) perquè tothom ha complert i s’ha presentat a  l’hora que tocava. Cap membre absent. Tothom a lloc.

Publicitat

Per fi entro al gimnàs (és l’espai on m’ha tocat) acompanyat del gestor i veig 3 meses amb 3 portàtils i les 3 urnes, que reconec m’impacten pel gran tamany…tot i el fred que hi fa, m’envaeix de nou una agradable sensació d’organització i ordre al veure que tothom va per feina a totes les meses que hi han al IES de Montilivi. Salutacions als companys de taula, la Tamara i la Margarita i atenció al gestor que ens dona més  indicacions; passen els minuts i es va acostant l’hora. Encara queda penjar alguns cartells per l’ordre dels cognoms que aniran a cada taula, col·locar el distintiu de la mesa en un lloc ben visible i obrir els ordinadors que intueixo que faran una feina clau. Anades i vingudes pel passadís a buscar retoladors, celo, bolígraf, més sobres per si de cas i la gent que ja va entrant i comença a fer cua per ser el primer de votar…increïble !!

Entremig d’ells veig en Xevi Xirgo a qui saludo ràpidament i felicito pels seus encertats articles a El Punt Avui i torno de pressa cap a la mesa. Tot a punt a 2 minuts per les 9h.

A les 9,01h el primer sobre que cau dins de la urna i un votant amb cara de satisfacció que marxa i dona pas a una llarga cua de gent que espera que la nostre “gestió” sigui ràpida. No hi ha temps per distreure’t i la mecànica de recollida de dades poc a poc agafa velocitat… a l’altre costat de l’urna fotos i més fotos, somriures i agraïments de tant en tant envers als que estem com a voluntaris. “És un honor per mi el poder estar avui en aquest lloc” els hi contesto a molts que amb el cap em diuen que sí i marxen.

Anècdotes, moltes i emocions moltes més; des de la senyora amb cadira de rodes que li feia molta il·lusió posar el sobre dins de l’urna i com que no es podia aixecar li vaig posar l’urna a la seva alçada, fins a la gent d’avançada edat que posava el vot amb les llàgrimes als ulls, passant per la noia que havia arribat a la mitjanit de Londres expressament per votar i es va emocionar molt davant de l’urna; també recordo una noia que va entrar al gimnàs fent salts d’alegria fins a la nostre mesa i després de votar va marxar de la mateixa forma. Fotos i més fotos de petits i grans al costat d’aquesta urna que tant havien somiat i que per fi veien al davant; fotos amb nosaltres, els membres de la mesa i felicitacions inacabables agraint la nostre tasca. També alguna “cara llarga” i algun mal educat que en prou feines deia res (ni hola), de qui intuïm la seva intenció de vot…

Conforme van passant les hores ens anem adonant de que l’aplicació informàtica de Gestió és genial; ni una errada ni possibilitat d’equivocar-te,  perfecte!!! Per mala sort també detectem carnets caducats i gent que no pot votar perquè s’ha equivocat de lloc però el degoteig de persones és constant i ens acostem a l’hora del primer recompte, les  13h quan ens donen una molt bona noticia: ja hi ha més d’un milió de vots a tot Catalunya.

Hora de dinar; torns de ½ horeta, temps d’un entrepà, cafè i a tornar-hi que no ha estat res. A la tarda la gent es relaxa tot i que nosaltres fem “curses” de votants amb les taules del costat: la nostre, per si de cas, és la capdavantera en nombre de vots, més de 300… Pels volts de les 18h ens visita l’alcalde i ens agraeix un per un la nostre tasca; “gràcies alcalde, per mi és un plaer estar avui aquí fent història” li dic sense pensar m’ho gaire. Acte seguit ens arriba un noi vestit amb la 2ª equipació del Barça i amb una gaita que amenitza la tarda tocant increïbles cançons, una darrera l’altre: benvingut i gràcies.

Infusions, galetes i cafès i els darrers votants ens ajuden a arribar a les 20h, moment en que tothom aplaudeix doncs per fi podem certificar que malgrat els nombrosos atacs, la democràcia ha guanyat en una jornada sense incidents en el nostre IES, tot i que tothom és coneixedor dels malaurats fets ocorreguts a l’Escola d’Hosteleria.

Obrim urnes i fem recompte; més de 400 vots comptabilitzats i una victòria aclaparadora del #SI #SI a la nostre mesa. Son més de les 10 de la nit i un cop finalitzada la nostre tasca, signem l’acta, entreguem el sobre amb  tots els documents  al gestor i ens acomiadem dels companys. Somriures, tot i ser més de 14 hores  les que hem estat allà, perquè tots sabem que hem posat un petit granet de sorra per escriure una de les pàgines importants de la història d’aquest nostre gran país.

Repetir de voluntari??  Claríssim  #SI #SI
Gràcies
 
Lluís Regincós

 "Membre de la sectorial de l'ANC de Meteoròlegs i Climatòlegs per la Independència

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut