Gràcies per donar-nos l’oportunitat d’exposar el nostre cas, expressar la nostra indignació, i fer pública una gran injustícia.
El meu cas no és excepcional, és un més entre els milers i milers de persones que han estat enganyades. El que jo tinc són obligacions subordinades perpetues de XXXXXXX, i tots els meus estalvis hi són allà posats. En concret, es tracta de l’oficina XXX al carrer XXXXXXXXXX de Vilanova i la Geltrú.
El 2006, els de la caixa van veure que havia rebut uns diners a la llibreta d’estalvi i em van trucar a casa per oferir-me el “chollo” de la meva vida. És lícit utilitzar aquesta informació privada per fer ofertes que el client no ha demanat? Em van assegurar que era quelcom segur, que estava disponible en qualsevol moment i que era més avantatjós que un termini fix. El que em va convèncer va ser el fet de la disponibilitat immediata, perquè el interès no era res de l’altre món. En cap moment em van advertir dels grans riscos que corria, ni per suposat que podia perdre els diners!, de fet, recordo haver preguntat si aquests diners anaven a Borsa, perquè precisament el que volia era guardar-los estalviats, per si de cas. “Ojalà” me’ls hagués gastat! I el fet que fos perpetu, no em va preocupar perquè vaig pensar que sempre hi hauria algú interessat a comprar-ho, com que era tan bon producte!
Des de l’octubre de 2011 que intento recuperar els diners. Primer em van dir que les obligacions trigaven a ser venudes, que en aquell moment s’estaven venent les de les persones que les havien posades a la venda en el mes de març anterior. Cada cop que anava trucant, m’anaven donant llargues, em deien que mirés al compte a veure si ja s’havia fet l’operació. Per altres mitjans i ja amb la mosca darrera l’orella, he anat sabent realment el que m’havien venut i que, a més, és un diner que no està garantit per l’Estat.
Tinc pendent de pagar encara la meva hipoteca i la tinc amb ells. Els diners que dec d’hipoteca no arriben a ser ni una tercera part dels diners que ells tenen amb les meves obligacions. Vaig anar a parlar amb el director de l’oficina per intentar arreglar almenys el deute de la hipoteca amb els diners de les obligacions (em queda molt poc temps per acabar de cobrar l’atur), ja que els diners els tenen ells mateixos! I em va oferir un préstec “com a favor especial per a mi” al 7%, el doble del que m’estan pagant ells d’interessos, perquè la pogués liquidar! Quin insult! Què faran? M’embargaran el pis?
Vaig enviar una carta a atenció al client a la central de XXXXXXX, a principis de gener. Sense resposta. Entre tant, a l’oficina em van dir que abans de final de gener ens donarien una solució, que la prioritat que tenien era que no perdéssim el nominal (com li diuen ells), però a hores d’ara encara no sabem res. La setmana passada, quan vaig trucar, em van dir que a mitjan d’aquesta se sabria alguna cosa. I res, de moment, res de res. El cas és que, ens donin el que ens donin, no podrem escollir. I si és pitjor que el que tenim? Qui hi confia? I què hem de fer les persones que necessitem els diners? Estem totalment desemparats!
Molt agraïda per la vostra atenció i suport.
Cordialment,
Gemma
