Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

La xocolata, ben espessa

|

- Publicitat -

El gran Josep Pla va morir-se el 23 d’abril de l’any 1981. Miguel de Cervantes i William Shakespeare també es van morir el mateix dia, el 23 d’abril, però de l’any 1616, tot i que cal afegir que això és cert a mitges: a Anglaterra el calendari gregorià no va entrar en vigor fins a l’any 1752. Així doncs, segons el calendari gregorià, Shakespeare s’hauria mort el 3 de maig de l’any 1616. Tot plegat, amb errors inclosos, ha ajudat a generar un mite a l’entorn d’aquest dia, tan assenyalat.

A més de la festa nacional d’Anglaterra, Sant Jordi també és patró de Catalunya, Aragó, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària, Portugal, Canada, China, Grècia, Montenegro, Palestina, Portugal, Rússia, i Sèrbia. El cert és que el cavaller Sant Jordi ha estat viu a la consciència de tots aquests països de temps ben antics i el mateix Shakespeare, feia servir el crit “God for Harry, England and St George” a el seu famós llibre “Enric V”. Tothom que l’ha llegit recorda l’emocionant arenga que el rei fa a les seves exigües forces abans de la desigual batalla contra els francesos. Allò de: “Avui és Sant Crispí, qui sobrevisqui avui, i torni indemne a casa s’alçarà de puntetes quan es parli d’aquest dia…”

Publicitat

Per a nosaltres, l’arenga del dia de Sant Jordi és ben diferent però també ens posem de puntetes quan sentim a parlar dels lllibres i les roses perquè són les nostres roses i els nostres llibres.

Ara, les coses ben clares: formem part d’un país petit, un país que, en molts aspectes podria dir-se que és un país simulat, un país que ha mimetitzat el país que alguns voldrien tenir, el país que els llibres han anat descrivint i generant. Un país amb un Parlament que no pot ni decidir la seva llei i un president que no pot ni decretar per on ha de passar un tren, o si cal fer, o no, no sé quina mena de trasbassament. Un païset d’anar fent. Més de frenada que de camí.

És per això que els llibres i les roses de Sant Jordi ens representen tan bé: un país d’imaginació, d’error i de consciència. De llibre. I d’esgarrinxada: de rosa.

Ramon Vilageliu
Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)

Publicitat

Opinió

Minut a Minut