Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Sobre Jordi Pujol

|

- Publicitat -

Escriuré la meva opinió sobre el cas Jordi Pujol, perquè veig que des de diaris de Madrid i des d'alguns partits polítics se'n vol treure rèdit polític i a sobre es vol atacar el moviment independentista. La veritat és que em fa vergonya aliena, el fet que alguna gent intenti barrejar el tema de la independència amb el cas Pujol, perquè no té cap mena de sentit. Són uns arguments que es desmunten per si sols, però tot i així, escriuré la meva opinió, retocant un escrit que vaig escriure en un altre mur: 

en Jordi Pujol va ser el President de Catalunya durant molts anys i mai no va defensar la independència. Precisament el que defensava era la que ara s'ha anomenat com a tercera via, és a dir pactar amb Espanya un tracte diferenciat per a Catalunya, però sempre dintre d'Espanya. Tot i que mai no el vaig votar (sempre he votat ERC), he de reconèixer que va fer coses molt ben fetes, moltes, però si no el vaig votar, va ser precisament perquè mai no va defensar la independència de Catalunya. 

El moviment independentista actual no sorgeix de cap partit polític, sorgeix de la gent, del poble. Ara mateix és el que vol la majoria de la població de Catalunya. El que fes en Pujol o els seus familiars, amb els seus diners, no té res a veure amb la independència. Només té a veure amb un tema fiscal d'una persona o d'una família, per molt important que aquesta hagi estat en el passat. Per altra banda, és només recentment que el President Pujol ha vist, com tanta i tanta altra gent, que la independència és l'única sol·lució per Catalunya, però la seva opinió política és només això, una opinió, no lidera absolutament res. De fet, encara que el President Pujol hagués defensat al llarg de tota la seva vida, la independència, que no és el cas, tampoc no tindria res a veure amb el procés independentista actual, el fet que ara hagi reconegut que tenia diners a Andorra. Seguiria sent només un tema fiscal d'un ex President. Però tampoc no tindria res a veure amb el moviment ciutadà actual, favorable a la independència. 

És com si ara es descobrís que l'Aznar tingués diners en un paradís fiscal i algú vulgués utilitzar aquesta informació en contra d'en Rajoy o de la política que actualment defensa en Rajoy o el PP. Doncs no, tampoc no hi tindria res a veure. 

O encara un altre exemple encara més clarificador que se m'ha acudit: seria com si el fet que l'ex-president Josep Lluís Núñez va ser protagonista d'un altre cas de frau fiscal, tingués alguna cosa a veure amb el Barça actual, amb les persones que el dirigeixen, amb els jugadors o fins i tot amb els socis i seguidors de l'equip. Penseu bé en aquest exemple d'en Núñez i el Barça, perquè és totalment aplicable al cas actual d'en Pujol ex President de Catalunya i l'absurda vinculació que alguna gent vol fer amb el procés independentista, l'actual Convergència o la gent del carrer que vol la independència. És exactament el mateix. El fet que en Núñez protagonitzés un frau fiscal no ha fet que la gent de sobte deixi d'estimar el Barça, ni que deixin d'omplir el Camp Nou, ni que hi hagi mil·lions d'admiradors de l'equip a tot el món. Ras i curt, el frau fiscal d'en Josep Lluís Núñez no va afeblir el projecte del Barça. Pel mateix motiu, el frau fiscal del President Pujol no afeblirà el procés independentista.

El que realment passa, és que els partits polítics espanyols, alguns partits polítics catalans totalment minoritaris i els pocs catalans que són contraris a la independència, com que estan tan desesperats, perquè veuen que la independència s'aconseguirà ben aviat, s'agafen a qualsevol cosa, hi tingui relació o no, per intentar atacar el procés. Per això ara barregen el tema de la independència amb el tema fiscal d'un ex-President de la Generalitat. I són temes que no tenen absolutament res a veure. 

Sigui com sigui, la independència de Catalunya seguirà sent la voluntat majoritària de la gent de Catalunya i s'aconseguirà en menys de dos anys. O votem en una consulta el 9 de novembre o hi haurà eleccions anticipades o eleccions normals el 2016 i en tots els casos, guanyaran els partits que defensen la independència, i no precisament per pocs vots. 

A més, un projecte polític està sempre per sobre de qualsevol polític, per sobre de qualsevol líder, i precisament per això, les formacions polítiques segueixen existint encara que les persones que les integren vagin canviant al llarg dels anys. És el mateix que passa en el Barça amb els presidents i els jugadors, que poden anar canviant, però el club té molta més importància que tots ells i segueix endavant, peti qui peti. 

Però és que a més, repeteixo, la independència de Catalunya ara mateix ja no la lidera cap partit polític, sinó que és el poble qui va per davant dels polítics. De fet ja fa quasi 3 anys que és així. I això és fantàstic. I el millor de tot plegat, és que no només la defensa gent amb el català com a primera llengua o gent amb els pares i avis nascuts a Catalunya, sinó que és un moviment totalment transversal i ara mateix representa la centralitat a Catalunya. L'origen dels pares o dels avis ja no té res a veure amb si es desitja la independència de Catalunya o no, afortunadament. Aquest fenòmen el representa molt bé la gent de l' Asociación Súmate que per cert, estan fent una feina increïble. Els espanyols estan totalment sorpresos amb aquesta associació, no l'entenen i els hi fa molta por, per això no en parlen mai a certs diaris, ni els entrevisten. 

I com a darrera reflexió, si encara no creieu que la independència és la voluntat majoritària del poble català, per què creieu que ERC és la que surt a totes les enquestes com la futura primera força a Catalunya? O per què creieu que ERC va quedar com a primera força política a Catalunya, en les darreres eleccions europees, amb el 23,67% dels vots? O per què creieu que va participar tanta gent a la Via Catalana? O per què va sortir tanta gent al carrer a les dues anteriors Diades de Catalunya? 

Per tant, el cas Pujol, no només no afeblirà el procés independentista, sinó que l'enfortirà i molt. En primer lloc perquè des de Madrid estant es centraran només en això i pensaran que el procés està desactivat i això ens beneficia. Que es quedin entretinguts amb aquest os, una bona estona. En segon lloc, perquè servirà per fer neteja general de possibles casos de corrupció o males pràctiques dintre de qualsevol partit polític i això sempre és positiu. I en tercer lloc, perquè per contrast, servirà per veure que els polítics i altres líders que sí tenen alguna importància en el procés actual, encara que sigui a remolc de la gent del poble català, són totalment honrats, com el President Mas, en Junqueras, la Carme Forcadell, o la Muriel Casals, per posar només uns exemples.

 
Boris Masramon
Publicitat

Opinió

Minut a Minut