Com en una ratera, on res canvia en la posada en escena. Són els decorats de cartró i pedra de patriòtiques al·legories vintage,com a paisatge del fal·laç viatge a Ítaca, els únics que es mouen, repetint-se una i un altre vegada. I és quan el vertigen s’accentua que t’adones que no ens hem mogut ni un rajol d’allà on estàvem, i dones gràcies de no haver pujat al vaixell de fireta on la majoria va decidir pujar-hi el passat 11 de setembre, i que van ratificar en les últimes eleccions al Parlament. I no em valen cap tipus d’excuses de mal pagador, ni buscar culpables, els únics culpables de l’engany són aquells que ja els hi està bé viure contents i enganyats.
Cornelianum, Cornellà de Llobregat, no menja a part en aquest auto engany. Representants local d’entitats de prestigi com poden ser l’ANC, ÒMNIUN i altres entitats localistes de curta volada catalanista de la nostra ciutat, mostren una característica políticament comuna, almenys pel que fa als seus manipuladors, vetlladors de les autèntiques essències pàtries, els Paters patriae, ERC. Els prosèlits d’en Junqueres no volen que se’ls escapi res per a continuar donant la dosis precisa i controlada a un independentisme amb narcolèpsia, tot esperant la tornada a l’arena municipalista, que és on realment es remenen les cireres. Aplicant la tàctica dels fagòcits, apel·len a un discurs estandarditzat en pro de la unitat nacional i s’insta a la resta d’entitats, independentistes i que resten lluny de les seves urpes, a que qualsevol acte es faci sota un únic paraigües on només sobresurten les dues grans marques, Òmnium i ANC. Per tal de portar-ho a cap, s’empesquen tot tipus de pseudo-plataformes on es manipulen els actes i on ERC acaba rematant la feina desplegant la seva maquinària propagandística amb un míting marca de la casa, tot sota un discurs i un pensament únics… res es pot escapar. Tota acció que no porti al seu ADN partidista i autorització és automàticament menystingut, desaconsellat i boicotejat, sobretot quan el seu sentiment de propietat se sent atacat. És aleshores quan es visualitza el sectarisme esquerranós, la seva falta de pluralitat, i sobretot la d’un catalanisme on la independència és el què menys importa, en resum, carcellers d’un independentisme que duen per una via morta.
Els seguidors d’en Mas, CIU, deixen molt a desitjar mantenint una asèptica distància amb polítiques municipals de molt curta volada, amb elements caducs que no arriben en lloc, a punt de ser fagocitats pels seus companys de viatge.
L’entreteniment del personal és primordial, un concert, una via, espelmetes…. tot en pro de la llibertat, tot acompanyat amb el seu marxandatge oficial, res d’imitacions!!. On l’homòleg del SGAE, l’ANC ,vetlla per a tots nosaltres…. Tot ho podem trobar als diferents parcs temàtics del independentisme,on els articles “indepes” conflueixen, per omplir les butxaques, no malauradament de la bona gent que hi va a guanyar-se la vida, sinó d’aquells que mouen els fils del màrqueting “indepe”, tot aprofitant-se de la febre de l’esteladeta multicolor. No n’hi ha prou amb el saqueig espanyol, que els oportunistes fan l’agost a base de cotó fluix de sucre patriòtic, bon profit i divertiu-vos a tots aquells que vulgueu viure en una ratera.
