Tothom té una visió estereotipada de Cornellà de Llobregat, la ciutat del cinturó on viuen “els altres catalans”, expressió “moderneta” molt usada últimament per dir “xarnego”. Un exemple de perversió del llenguatge de l’expressió de l’estimat Paco Candel . Producte de la política de baixa volada i d’aparador que practiquen la major part del nostres polítics. On s’ensumen certs aires de reservar etnològica, racisme.
A Cornellà de Baix o altrament dit “del Centre”, viu un altre Cornellà del qual ningú en parla, els Catalanets. On hi ha un Ghetto en el que hi viu un reducte, que vol demostrar que són els Cornellanencs “de tota la vida”, com el gall de pota blava del Prat, per fer-vos una idea. Els principals requisits per entrar-hi a formar part d’aquesta elit local és no tenir mestissatge i sobretot que en l’òrgan inserit dins la closca hi resideixi l’absència de pensament i bufi el vent de ponent . La dissidència s’elimina i la resta, en els millors dels casos, queda com a prosèlit, per complir amb la quota exòtica. Als reconeixereu per la mirada buida i les vàcues paraules que balbucegen inconexament.
El Catalanet viu en coves fosques on l’olor a “rescomit” ho omple tot i on tot s’aturat en temps de l’antic règim. De dia es pengen els seus millor somriures i “trajos” i es posen en contacte amb el món exterior o bé amb els seus acòlits, tot vigilant el ramat per redirigir alguna que altra ovella esgarriada. Al vespre quan tornen als caus s’expliquen amb fruïció les seves aventures, tot alliçonant a la camada. De tant en tant també gaudeixen d’actes onanistes, on són els de sempre fent el mateix de sempre per als de sempre, amb l’únic objectiu de mantenir “la parròquia” en èxtasi. Algun cop toca sortir d’expedició a “Cornellà de dalt”; El Pedró, on hi tenen una petita colònia o a Sant Ildefons, de visita a la reserva indígena. Ja que sobretot s’ha de fer política d’aparador i fer una mica d’aventura “guai”.
Tot sota supervisió de l’amo, que al més pur estil dictatorial, dicta i ordena amb puny ferm les ordres al “massa”, representant de les famílies dels prohoms cornellanencs, que s’encarrega de mantenir i garantir la submissió al pensament únic dins del ramat de “palmeros”. Sota la creença de ser els veritables avaladors de les essències pàtries. La relíquia d’una pàtria irreal, noucentista i inexistent.
És hora de buscar altres aires, dono per finiquitada una etapa de menyspreu , amenaces i boicots. On el lliure pensament no és cap delicte i no calgui justificar res. Ser d’on un és i punt. I tot això ha passat i està passant en terra hostil, en ple cinturó acromàtic de Barcelona.
