Sembla que el Molt Honorable President Mas amenaça de posar la directa per assolir el pacte fiscal, sí o sí. Bé, el que ha dit darrerament és que els catalans ens recaptarem els nostres impostos, la qual cosa no té perquè donar com a resultat un concert com el basc. Recaptar-nos els impostos és un pas significatiu per dir que tenim la paella pel mànec, però dir-ho no implica actuar. Podríem tenir tota la recaptació en mans de la Generalitat (per cert un organisme que es va crear al segle XIV per recaptar els impostosdels catalans) i pactar unes transferències cap a Madrid similars al dèficit fiscal actual o en tot cas prou significatives com perquè el resultat final no fos determinant per salvar Catalunya de l’enfonsament econòmic i accelerat. Llegir-ne més

Estem en el millor moment. Tenim la millor oportunitat que mai hem tingut en els últims 300 anys per alliberar-nos d’Espanya, potser per això és tan descoratjador veure com les nostres classes dirigents fan els pepes. Mai, des de 1714, o potser des que Felip II va plantar la Cort a Madrid, havíem estat en tan bones condicions per construir el país que sempre hem volgut. Espanya no només no pot utilitzar l’exèrcit, a més ha perdut tota la credibilitat, ha llençat per la finestra 30 anys d’espoli “democràtic” amb polítiques absurdes. Llegir-ne més

Sovint pensem que els espanyols tenen una fixació malaltissa vers el català, bé sigui com a llengua o com a qualsevol altra manifestació cultural, social, política o de la mena que sigui. ¿És potser perquè el català amenaça l'existència del castellà? No sembla que sigui per aquesta raó, oi? Jo us diré què els passa. La llengua, i tot allò que ens importa, no tindria cap mena de valor per a  ells si no en tingués tant per a nosaltres. Una cosa que fa Espanya quan vol que acceptem alguna cosa que ens semblaria inacceptable, és llençar dos atacs paral·lels: un cap el que volen aconseguir i l'altre cap a la llengua. Llegir-ne més