Els catalans, que som tant de recordar dates, tenim el 9 de novembre en l’oblit. El 9 de novembre de1712. La data en si mateixa segurament no té cap importància, però representa la confirmació d’un fet.
Aquell dia, un tal John Campbell, segon duc d'Argyll, va prendre possessió de l'illa de Menorca en nom d’Anna Estuart, reina de la Gran Bretanya, d'acord amb les clàusules secretes del tractat d'Utrecht, que posava fi a la participació d’Anglaterra en la Guerra de Successió.
L’armistici entre la Gran Bretanya i la Corona de Castella i França es va acordar l’agost de 1712, i pel novembre el anglesos ja ocupaven Menorca, encara que el tractat no se signaria fins l’abril de 1713. També es quedaven definitivament el penyal de Gibraltar, que havien conquerit l'agost de 1704. Per cert, entre els expedicionaris s'hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a Catalan Bay.
Després els tres contendents van signar un seguit de tractats de pau per garantir la fi de la intervenció anglesa, que deixava les mans lliures a Felip d’Anjou, Felip V de Castella, per acabar la guerra, encara que va necessitar tot l’ajut del seu avi, Lluís XIV de França, per poder imposar-se.
Per tal de tenir oportunitat de derrotar els catalans i l'arxiduc Carles d'Àustria, la Corona castellana va fer un seguit impressionant de renúncies que incloïen la pèrdua de Sicília (a favor de Savoia), una sèrie de fortaleses en el nord dels Països Baixos i la “barrera” de Neuchâtel. També va cedir Güeldres del Nord a Brandeburg.
El gran enemic, l'arxiduc Carles d'Àustria, rep de Felip V, a canvi de renunciar a qualsevol pretensió a la corona castellana, els Països Baixos espanyols, el Milanesat, Nàpols, Flandes i Sardenya. És a dir: el que quedava de “l’imperi europeu”.
Trobo curiosa la facilitat amb què un rei d’origen francès utilitza un territoris que pertanyien als comtes-reis catalans com a moneda de canvi per posar-se al cap la corona castellana. Res sorprenent si tenim present que 53 anys abans un altre rei castellà també havia “regalat” el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya als francesos.
És la constatació que els reis castellans no han considerat mai com a seves, com a part d’Espanya, les terres del que ara anomenem Països Catalans ni els territoris que controlaven: Sicília, Nàpols i Sardenya.
Han transcorregut 300 anys d’aquells fets i sembla que finalment els catalans hem decidit desfer-nos d’uns governants que ens consideren aliens a la seva naturalesa, que ens tenen per uns eixelebrats que sense motiu ens entossudim a parlar una llengua diferent, a tenir uns costums, unes lleis i un tarannà diferents, a voler fer la nostra vida segons la nostra voluntat. Uns governants, que siguin de la ideologia que siguin, ens utilitzen per munyir-nos a base d’impostos, i ens empobreixen per tal de poder construir el seu país i continuar amb la seva estructura econòmica i social de tipus feudal. Que ens tracten com el que som: una colònia.
És l’hora de recuperar la dignitat com a catalans reconstruint el nostre Estat: la República catalana. Això ens portarà recuperació social, econòmica, estructural, moral, ideològica i cultural. Ens portarà la llibertat i ens donarà l’estatus per poder tractar de tu a tu, sense intermediaris, amb la resta de nacions lliures del món.
Jordi Bages-Querol. Membre del Comitè Executiu del Cercle Català de Negocis
