Segons els nostres estudis l’estat català recaptarà prop de 67.000 MEUR anuals i l’acord sobre el repartiment d’actius condicionarà l’acord sobre repartiment dels deutes de l’Estat i per tant l’import final del nostre deute sobirà. Mentre no hi hagi compromís en ferm, l’Estat català no ha d’assumir deute espanyol però previsiblement dins l’acord de reconeixent de Catalunya amb la UE i l’estat podríem estar parlant d’assumir el 15% del deute espanyol, o sigui un equivalent aproximat al 50% del nostre PIB, i situar finalment el nostre deute com estat sobirà entorn del 75% del PIB, amb un rati de crèdit homologable a països amb qualificacions AA/AAA.
¿Com pagarà la Generalitat les pensions, l’atur, els funcionaris i proveïdors mentre l’Agència Catalana Tributària es posa en marxa?; fent el supòsit de que la Generalitat trigui 3 mesos per disposar de la recaptació complerta i només recaptés de mitjana el 50% del que necessita tenim una necessitat financera neta d’uns 8.100 MEUR (i un deute equivalent a favor de la Generalitat per part de qui no hagi pagat els seus impostos a Catalunya).
La Generalitat no tindrà cap problema per finançar-ho. Aquests 8.100 MEUR son el 4,1% del PIB del 2013, es a dir, si demanem crèdits per cobrir-ho a inversors, països amics, o a bancs interessats amb fer negocis a Catalunya, portarem el deute sobirà català a un 79%, xifres properes a la mitjana europea (UE 85%). Si per la situació d’insolvència de l’Estat espanyol, Catalunya hagués d’assumir més del 15% del deute total, aleshores tindríem més actius dels que ens pertoquen, però sens dubte ajudarà a les negociacions amb els creditors internacionals, i ho podem assumir.
I tenim actius de sobra que podem utilitzar com a garantia del pagament d’aquest deute: tots els béns immobles de titularitat estatal situats a Catalunya (aeroports, ports, Zona Franca, ferrocarrils, espai radioelèctric…). I altres béns que ens corresponen com a contrapartida del deute de l’Estat espanyol amb Catalunya (part proporcional d’empreses publiques nacionalitzades, actius Banc d’Espanya, bons tresor públic e ICO, Fondo Reserva Seguridad Social, Fons Competitivitat i addicional 3ª, etc.). Això sol representa més de 66.000MEUR.
Catalunya farà front a una negociació multilateral pel repartiment de bens i deutes dels estats successors d’Espanya donant satisfacció als socis de la UE i creditors internacionals; tenim una sanejada economia, un saldo exportador amb superàvit i un pressupost públic enfocat a la millora dels serveis públics i la competitivitat del país.
Albert Macià, escriptor i responsable del Grup d’Estudis del Cercle Català de Negocis
