Opinió amb independència. Divendres, 15 de desembre de 2017 01:24 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Cercle Català de Negocis


Economia i política doble fletxa Dimecres, 19.12.2012. 20:26 h

La llibertat impossible


Comparteix







Etiquetes
Assistim a l’expressió de la incredulitat per part de periodistes, polítics, politòlegs i de la població de Catalunya davant la resposta que des dels mitjans de comunicació, del Govern i de la classe política espanyola en general s'està donant a la nova situació política que vivim a Catalunya.
 
“No entenen res” expressen sorpresos alguns benintencionats.  “Ho estan empitjorant”  es queixen certs unionistes.  La veritat és senzilla. Només cal repassar la història d’Espanya, la seva evolució i el seu comportament davant del “problema catalán”.
 
Res del que diuen ara, res en la seva resposta, res del seu comportament reflexa cap tipus d’evolució. No pot haver-hi diàleg. El simple fet de dialogar i negociar significa que l'estructura del seu artificial edifici “patrio” trontolla. La “unidad del territorio y de la lengua” no es toquen, amb això no es juga, no importen les conseqüències per a Espanya, ho tenen clar: "Antes una España roja que una España rota" de José Calvo Sotelo, líder de la dreta,  o  “La única solución al problema catalán es la guerra”, de Ramiro de Maeztu, periodista socialista.
 
Perquè res del que ara vivim és nou. A l'exigència de llibertat per part de Catalunya la resposta ha estat sempre la mateixa: no.  I no importen les conseqüències. No a la llengua, no a la fi de l’espoli econòmic, no a la fi de l’espoli cultural, no a la justícia social i a la solidaritat d’Espanya en vers Catalunya.
 
 
Octubre de 1899. “La Correspondencia Militar”, òrgan de l’exèrcit, ofereix la solució al tancament de caixes:
 
“No es posible gobernar que de un modo: por medios dictatoriales, que el Gobierno tiene al alcance de la mano (....) Comiéncese por considerar al catalanismo como delito de traición a la Patria, y echen todo el peso de la Ley sobre los que, merced al disfraz autonómico profesan aquellos ideales (....) Cóbrense los tributos y realícense los embargos, empleando la fuerza en vez de la persuasión; media docena de escarmientos bastarán para que se calmen los catalanistas más obcecados. Haga público el Gobierno su firme propósito de ahogar en sangre cuantas algaradas pretendan determinados elementos promover en Cataluña sobre la base del separatismo disfrazado que allí se inicia (....) con la prudencia que hasta ahora se ha observado no es posible gobernar”
 
La resposta a l’incipient catalanisme per part de l’Estat espanyol va ser unànime, va tenir la virtut d’unir a les dretes i a l’esquerres espanyoles en front l’enemic comú: Catalunya.
 
Gener de 1900. El diputat del Partido Liberal Bernabé Dávila, ministre de Governació amb Alfons XIII i senador vitalici, presenta una interpel·lació al Senat:
 
“se proceda con aquella energía con que en este caso debe proceder, para que se someta, sin pérdida de tiempo, a los tribunales competentes al señor Obispo de Barcelona, el cual ha cometido, con motivo de su pastoral, verdaderos delitos, perfectamente definidos contra la unidad nacional y contra la integridad de la Patria así como contra la Constitución”
 
El delicte i motiu de la interpel·lació és la pastoral que el Bisbe va fer demanant que en els actes litúrgics i en l’ensenyament del catecisme s’utilitzés el català.
 
El fet que la llibertat no sigui possible a Espanya no és un argument contra la llibertat: és un argument contra Espanya.
 
Jordi Bages-Querol. Membre del comitè executiu del Cercle Català de Negocis
 

lectures 3962 lectures comentaris 4 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#4
20 de desembre de 2012, 12.47 h

L'estat espanyol és com el nen malcriat o el germanet envejós que quan no s'el satisfà munta una rebequeria espectacular sabent que és la manera d'aconseguir el seu propòsit. La qüestió no està en la rebequeria sinó en el cas que se n'hi fa, perquè el nen, com l'estat espanyol no són infalibles i presumeixen d'una mala educació que ha de ser corregida en benefici de tots, també dels que se n'aprofiten.
Ja que sembla que una part important de la societat comença a entendre allò qu... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#3
20 de desembre de 2012, 10.34 h

#1 Fixeu-vos si és senzill, tant senzill que fa por. Els polítics, periodistes, comunicadors, politòlegs, tertulians, intel.lectuals, pensadors, gent de la cultura o la faràndula, etc, etc, han de definir-se, han de dir a favor de què estan i això els hi fa por, perquè ara començaran a caure les caretes, ara sabrem realment què en pensen o de qui cobren, a qui s’han venut l’ànima.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#2
Montse fletxa Manresa
20 de desembre de 2012, 09.53 h

Els polítics i periodistes espanyols que encara viuen en el món imperialista feudal!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#1
Isabel Castro fletxa Barcelona
19 de desembre de 2012, 23.51 h

Jo no em preocuparia tant del tractanent que l'hi donen, al pacte entre CiU i ERC, els mitjans de comunicació espanyols. Em preocupa molt més, i crec que aquí sí que s'hauria d'incidir des de la societat civil catalana, el tracte que li estan donant els mitjans editats a Catalunya, com ara La Vanguàrdia i el programa d'opinions i tertúlies 8aldia, conduït per Josep Cuní. Especialment escandalós és el viratge cap a la linia del peix al cove, la linia del català cagat i messell, que ha ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.