L’ofegament econòmic a què l’Estat sotmet la Generalitat no s’atura. És un ofegament constant, sistemàtic i planificat.
L’Estat obliga la Generalitat a complir un percentatge de dèficit que no acompleix ni ell mateix. Tampoc li permet crear impostos i si ho fa, els hi prohibeix. El govern central no traspassa els diners que està obligat a traspassar per llei cosa que retarda les inversions previstes i aprovades, o directament no les fa. A més, retarda tant com vol els pagaments acordats.
Tot per doblegar econòmicament la nostra voluntat de resistència.
Per pagar les nòmines dels funcionaris i treballadors de l’administració catalana, les factures dels proveïdors, les despeses en ajudes i benestar, …, la Generalitat ha d’esperar que el govern central li traspassi els diners i, quan ho fa, és com si fes caritat. Però són diners que hem lliurat els catalans a l’Estat en forma d’impostos.
Estrenyen tant que obliguen la Generalitat a demanar un préstec al govern espanyol, el mateix que es queda el 43% dels impostos pagats pels catalans. Préstec que la Generalitat ha de tornar amb un 6% d’interès, mentre que Espanya es finança a l’1%.
Perquè ens entenguem, l’Estat espanyol recapta els impostos a Catalunya; després envia a Catalunya els diners necessaris perquè la Generalitat pagui les despeses, però ho fa quan i com vol. A més, segons el seu ofegament planificat, en la quantitat que vol. Sistemàticament és queda el 43% dels nostres impostos i no traspassa la quantitat suficient per a la despesa del Govern català (cosa de la qual n’és conscient). Resultat? Caos econòmic a Catalunya.
I no parlo de xifres irrisòries. El dèficit fiscal reconegut pel Govern de la Generalitat, i per tots els partits catalans, oscil·la entre el 8,5% i el 10% anual. El conseller d’Economia va fer públic un estudi on reconeix que en 24 anys el dèficit acumulat ha estat de 214.000 milions d’euros. A l’any 2009 (últim any de l’estudi) són 17.000 milions d’euros.
Per valorar la magnitud de les xifres hem de tenir present que el pressupost consolidat de la Generalitat per al 2012 era de 29.727 milions d’euros.
Per sortir de la crisi i garantir el benestar dels ciutadans calen tres mesures. Una: recaptar tots els impostos. Dues: invertir a Catalunya el 100% dels impostos pagats pels catalans. Tres: fer unes noves lleis de transparència i control que permetin la regeneració política. Totes tres són molt senzilles, només cal voluntat política real per fer-les.
Un petit detall, primer hem de ser capaços de constituir-nos en un nou Estat: l’Estat català. L’Estat espanyol no permetrà mai cap d’aquestes tres mesures.
Jordi Bages-Querol. Membre del Comitè Executiu del CCN
