Evitar els llimbs

(Publicat a “El Punt Avui” el 09-Sep-14) Tothom sap que l’endemà de que el President Mas convoqui la consulta, segons llei acabada d’aprovar pel Parlament, l’estat espanyol la il·legalitzarà. I aquesta llei legalment aprovada, deixarà de ser-ho en aquell mateix instant segons la legalitat espanyola. CIU sempre ha dit que la consulta hauria de ser legal, i ara mateix assistim a un reguitzell de consellers que diuen que s’ha de respectar la possible sentència del Tribunal Constitucional (!!). Per tot això, el 9-N no es votarà. A partir d’aquí, amb el país bloquejat en l’assumpte polític primordial, no hi haurà manera de poder continuar amb un govern del dia a dia, i ens veurem abocats a unes eleccions, que hauran de ser plebiscitàries.
 
A aquestes eleccions haurem de demanar als partits partidaris del SÍ, que és presentin amb una llista única i un programa de punt únic: Declaració Unilateral d’Independència i confirmació de la mateixa amb una convocatòria de un referèndum, supervisat per autoritats internacionals. Si els catalans que volem el SÍ,  no som capaços de fer una llista única, per tal de poder escombrar a les eleccions, en un moment únic d’estat com aquest, potser és que realment no desitgem prou la nostra independència, car no hi estarem posant tots els mitjans al nostre abast.
 
En aquest escenari en què unes eleccions plebiscitàries han estat convocades i, per tant, el Parlament sortint ja té data de caducitat, és quan l’estat espanyol podria decidir suspendre l’autonomia. Amb quin motiu? Doncs no cal patir perquè ja el sabran trobar, car són jutge i part i sempre s’ho fan venir bé. Si aquesta hipòtesi sembla massa extrema, cal recordar que és el mateix estat al qual no li va tremolar el pols a l’hora de crear un grup com el GAL per assolir els fins desitjats per mitjans terroristes. Si ho fessin, ens trobaríem amb un President legalment incapacitat per a fer completar la convocatòria d’eleccions i, òbviament, no hi hauria nou Parlament beneït per les urnes, ni hi hauria manera de predir quan podria haver-n’hi un. En aquesta tessitura, el legítim dipositari de la voluntat del poble català, democràticament ungit a unes eleccions, seria el parlament sortint.
 
Ara, els membres d’aquest parlament poden al·legar que el seu vot està condicionat pels programes electorals de les darreres eleccions. Però si el govern espanyol suspengués l’autonomia, trencant totes les regles del joc, el parlament actual tindria totes les raons necessàries, i més, per a considerar que ells també poden trencar les regles del joc, considerar-se automàticament alliberats d’aquells programes, i lliures per a orientar el seus vots segons unes noves regles de joc. Per això, quan arribi la convocatòria d’aquestes eleccions plebiscitàries, els partits polítics ens haurien de dir explícitament, què votaran els seus parlamentaris sortints, si el govern espanyol ens suspèn l’autonomia entre eleccions.  
 
Cas de que ocorregués la suspensió, llavors els parlamentaris del parlament sortint haurien de votar segons la nova promesa electoral, per a evitar que una tal maniobra ens deixés als llimbs com a país per sempre més. I caldria que tinguessin decidit d’abans el pla d’acció en una tal contingència, perquè d’oportunitats de reunir-se plegats, en cas de suspensió, els n´hi donaran una o cap. No cal dir que, en aquesta cruïlla, ells serien els dipositaris de les esperances i il·lusions de tot un poble, i d’ells no n’esperaríem res que no fos estar a l’alçada d’aquesta, la més alta de les responsabilitats.