Carta a un/a indecís/a

(Publicat a “El Punt Avui” el 18-Ago-15)
El 27-S votarem sobre la independència de Catalunya. Tots (77% a l’enquesta Òmnibus del CEO d’Ago-14) volíem poder opinar sobre un tema crucial com aquest com toca: amb un referèndum. Però Espanya ha deixat ben clar que mai autoritzarà un tal referèndum, i així, o callem per sempre, o convertim unes eleccions al parlament, les properes, en plebiscitàries. Més encara, amb les seves actuacions, l’estat espanyol obliga a tots els demòcrates a considerar les properes eleccions com a plebiscitàries. Ja que, en cas contrari, els vots emesos es fan còmplices de l’estat espanyol per impedir que el poble de Catalunya es pugui pronunciar sobre la seva independència. I cap demòcrata es pot permetre ser col·laborador d’un acte tan esborronador de coerció política. Així doncs, l’estat espanyol no deixa elecció: per no col·laborar a emmordassar al poble de Catalunya a perpetuïtat, les properes eleccions han de ser plebiscitàries.
 
Tu has ponderat aquesta qüestió amb en profunditat i ets conscient de la discriminació que pateix Catalunya (també un 77% a la mateixa enquesta). Saps que una Catalunya independent seria un estat de dret i una democràcia parlamentària (qualsevol altra opció és, simplement, inconcebible) i què, com a tal, el nostre futur anirà conformant-se mica a mica segons el consens social que, per definició, com a  compromís entre els interessos de tots, serà una mica com tu el voldràs i una mica com tu no el voldràs, car així són les democràcies. En definitiva, has considerat tots els pros i contres segons la teva visió personal i intransferible del món, i, tot plegat, no acabes de decantar-te. I, si bé seria impropi voler convèncer-te ara de la bondat de tal o qual argument, si que, amb el teu permís, voldria compartir amb tu el pensament que segueix, a risc de que soni massa càndid. Car, si no parlem amb el cor a la ma per una causa i una hora com aquestes, per quan ens reservem?
 
Per a molts de nosaltres, aquesta propera votació és LA votació de les nostres vides. Des de l’òptica política, no hi ha cap altre qüestió més important que aquesta, tal i com corrobora el fet de que els pobles que aconsegueixen ser independents, inexorablement marquen la data de la seva independència en vermell als seus calendaris per sempre més. Tu ens coneixes i ens trobes cada dia: estudiant plegats; a la feina; a l’escola acompanyant als fills; al casal de jubilats; al supermercat comprant; al bar fent un tallat; a les entitats esportives; a les entitats cíviques; al carrer i a la platja i, en definitiva, a tot arreu per on transcorre la teva vida. Compartim amb tu patiments, esforços, projectes, il·lusions i alegries. T’hem fet confidències de les nostre temences i de les nostres esperances. Ens has vist en dies bons i en dies dolents. Saps què hi ha a dins dels nostres cors i de quina fusta estem fets. Som, en definitiva, els teus amics i companys de trinxera.
 
Si mai has pensat com podries ajudar a tots aquests companys de viatge, com intentar fer-los menys feixuga la càrrega i més lleuger el pas, tindràs molt poques oportunitats a la vida en què una sola acció teva pugui tenir un efecte beneficiós tant multiplicat, de tant impacte i que influeixi positivament en la vida de tanta gent. I només perquè no en tinguis cap dubte, et volem fer saber que, per a nosaltres, el moment d’ajudar-nos és ara i aquí, no demà, ni demà passat, ni a les següents eleccions, sinó ara i aquí, votant sí a la independència de Catalunya. Som aquí, i t’interpel·lem a tu. Moltes gràcies per haver-nos dedicat la teva atenció, i el nostre més sincer agraïment si et decideixes a ajudar-nos.