Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

No tenim el mandat

|

- Publicitat -

(Publicat a “El Punt Avui” el 16-Gen-18)
El 21-D, segon plebiscit sobre la independència, ha deixat dues conclusions principals. La primera és que, en un context extremadament mobilitzat i polaritzat, l’independentisme explícit continua creixent en vots. De passada, s’ha polvoritzat el mite de la majoria silenciosa: aquí ara ha parlat tothom. La segona conclusió, però, és que l’independentisme només ha obtingut un 48% dels vots vàlids (un cop eliminats vots blancs i nuls) i, per tant, queda per sota de la majoria necessària per a impulsar unilateralment un projecte de tanta envergadura com és la independència.
 
Els vots del comuns, que en aquest cas s’han declarat múltiples cops contraris a la independència; que han expulsat a Dante Fachin per independentista; i alguns referents dels quals, com Monedero, han arribat a justificar el 155, no es poden comptar en cap cas com a neutres en el context del plebiscit del 21-D. És molt significatiu que, respecte el 27-S, hagin perdut un 25% dels vots, valor que s’ajusta molt al percentatge d’independentistes que les enquestes habitualment detecten entre els votants propers a l’òrbita dels comuns i que, en aquestes eleccions, i davant de la polarització i les postures més explicites dels comuns, podrien haver votat per altres opcions polítiques.
 
De forma molt més important, cadascú és lliure de combinar els vots com vulgui, però els actors i mitjans de comunicació internacionals, el suport dels quals ens és imprescindible, els sumaran així, tal i com ja varen fer amb el 27-S.
 
Alhora, afegint matisos a la foto, el vot independentista inclou un corrent molt gran de vots que ha votat més per barrar el pas als nacionalistes espanyols i impedir-los arranar les nostres institucions i la feina feta fins ara, que no pas per a continuar perseguint la independència de forma unilateral i immediata. De forma similar, el vot espanyolista també inclou molts votants que, lluny d’un afany d’esborrar tot allò que soni a català, simplement no volen la independència.
 
Els resultats del 27-S varen portar Catalunya als confusos llimbs de tenir majoria d’escons però no de vots. Ara això s’ha repetit. El 27-S, l’independentisme va deixar-se endur per la rauxa i va voler consumar la independència instantàniament. Llavors, com ara, no teníem la majoria de vots necessària i, conseqüentment, no teníem, ni tenim, el suficient mandat democràtic per a una tasca tant hercúlia.
 
Gràcies a l’esplèndida victòria en escons del 21-D, però, ara és temps d’atrinxerar-se; de barrar el pas al 155; de tornar presoners polítics i exiliats a casa; de combatre les multes que arribaran; de resistir, i de continuar augmentant la massa social de l’independentisme com hem fet fins cara. Comptarem tothora amb l’imprescindible suport de la constant pluja fina espanyola de menyspreu, espoli, discriminació i humiliacions.
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut