Cesc Batlle


Divendres, 23.2.2018. 04:51 h

El graner independentista

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






(Publicat a "El Punt Avui" el 20-Feb-18)
El 21-D ens deixa amb una foto dels vots independentistes en constant augment. Com hem arribat fins aquí? I, encara més important, a partir d’aquí, què? Un anàlisi de totes les eleccions al Parlament ens dona moltes respostes.
 
Una primera sorpresa és el creixement del cens electoral del 89 al 99, que puja de 4.5 a 5.3 milions, quan, en el mateix període, el total de la població no es mou (6.1 milions). Aquesta aparent paradoxa es resol quan veiem les piràmides poblacionals per edat en ambdós anys, i veiem que, simplement, la població ha envellit: els nens d’ahir es fan grans i passen a poder votar, però les famílies ja no tenen tants nens. Per això la població total no canvia, però el cens creix. Després del 99, el cens roman pràcticament constant, malgrat que la població creix 1.4 milions des del 99 fins a dia d’avui (de 6.1 a 7.5 milions). Això s’explica quan veiem que pràcticament tot l’augment de població és de població estrangera que no té dret a vot. En resum doncs, l’enorme majoria del cens d’avui, correspon a població que fa que viu a Catalunya des del 1980, o hi ha nascut més tard.
 
Quan mirem la destinació dels vots, veiem que els vots explícitament independentistes, no passen mai del 10% fins al 2003. La suma de vots independentistes i autonomistes, no obstant, es manté constant al voltant del 50% en percentatge i 1.5 milions en nombre fins al 2010. Això és possible malgrat el creixement del cens perquè les eleccions al Parlament sempre registren unes abstencions de cavall, que oscil·len entre el 35 i el 45%. Semblaria com si una gran part de la població catalana tingués les eleccions al Parlament per unes eleccions de fireta i no fos capaç de parar-hi cap esment. Tot això comença a canviar a partir del 2012 i, certament, el 2015 i el 2017, a on ja ningú se les pren com de fireta, i a on l’abstenció baixa al 25 i 21% respectivament. Alhora, com tots sabem, el vot independentista recull 2.1 milions de vots el 21-D.
 
D’on venen aquests vots independentistes? Evidentment, la part més gran de l’augment és la conversió dels votants de l’extinta Convergència, d’autonomistes a independentistes. Però això, fins al 2010, només suma en total 1.5 milions. I la resta? Sabem (enquesta CEO agost 2014) que un 77% de la població creu que Espanya discrimina Catalunya. Jo crec que, simplement, un gran nombre de votants abans no independentistes ni autonomistes, en vista del reiterat espoli i discriminació per part d’Espanya, arriben a la conclusió que un futur millor rau en la independència, i voten en conseqüència.
 
Un 77% de la població, traduït a unes eleccions amb una participació com la del 21-D, representa un total de 3.4 milions de vots. I no hi ha ningú que, un cop descobreix que Espanya ens discrimina, ho pugui extirpar del seu cap: un tal coneixement queda fermament arrelat i intervé en la valoració de qualsevol fet de la realitat que ens envolta (noves carreteres; estat de rodalies; equipaments a les escoles; ....). Així, la gran majoria d’aquestes persones que saben que estem discriminats, són potencials votants independentistes. El que passa és que cadascú necessita el seu temps per a fer el seu recorregut, que serà diferent en funció del peatge emocional que els representi assumir un trencament emocional amb Espanya. Molt pocs eren independentistes abans del 2000. Ens cal més temps de seguir construint el país amable, acollidor i integrador que venim construint des de sempre. Ningú madurarà abans del que li toqui, per més pressa que alguns puguem tenir.

lectures 1007 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
Arnau fletxa morvedre
26 de febrer de 2018, 19.12 h

#1 No t'equivoquis BJ: el canvi de seu s'ha produït sempre i en el període en que Catalunya ha perdut (diuen) 3000 empreses, Madrid ha perdut 2300...... Si a més, el govern central fa una llei exprés per provocar aquesta marxa (saltant-se la llei, també: els canvis de seu han de ser aprovats per les juntes d'accionistes; Madrid fa una llei, justament, que se salta la seguretat jurídica) i si càrrecs del govern i el mateix rei (el poso en minúscules, com li correspon) truquen per sol·lic... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#1
bejota fletxa bcn
23 de febrer de 2018, 16.58 h

Ricoh España, con 2.000 empleados, se fuga de Barcelona a Madrid
La compañía de grandes impresoras, de capital nipón, cruza el Ebro en búsqueda de seguridad jurídica.


Hoy huyen 19 empresas catalanas
Las firmas fugitivas proceden de Barcelona, Sabadell, Sant Iscle, Sant Julià de Vilatorta, Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès y Molins de Rei.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.