Barcelona, octubre de 1934. Un dels fets històrics que encara comporten controvèrsia. Dels darrers, tanmateix, destaca el d’Arnau Gonzàlez Vilalta i Gisela Bou “La creació del mite Companys”. A grans trets, segons la tesi dels autors, i en contra de la propaganda a favor i en contra del president màrtir, Lluís Companys no tracta de proclamar la independència (República catalana) sinó preservar la república espanyola de la involució política arran de la instal·lació al govern de Madrid de membres de la CEDA, comandada per Gil Robles. Llegir-ne més

Passo el manifest del Primer de Maig del Moviment Obrer per la Independència, encarregat per la Sectorial del moviment de treballadors de l'Assemblea Nacional Catalana de Comarques de Girona, al qual hi he tingut l'honor de participar en la seva redacció. La fotografia és ben eloqüent. La "preparació" del Primer de Maig de 1935, quan els avantpassats del PP també havien decidit "intervenir" l'autonomia catalana. El nostre conseller d'interior coneix bé la història... ENFORTIM EL MOVIMENT OBRER CATALÀ   Avui el poble treballador català som objecte de la més dura ofensiva contra els drets socials i laborals des que els nacionales clavaren a sang i foc la seva bandera als nostres pobles i ciutats. Llegir-ne més

Estabornit Rajoy per la derrota andalusa, incapaç de reaccionar el sector més "ucedista" del PP, els nuclis FAES, els estrats més integristes, les forces obscures de la reacció imperial, l'alt funcionariat otomà, la rèmora de l'Espanya eterna, s'ha fet amb el control del govern. Així, l'ombra de la intervenció ens remet al cop d'estat que suposà, en plena república, l'octubre de 1934. 30.000 empresonats, 1.500 morts, suspensió de la Generalitat, i una política reaccionaria dedicada al desmuntatge del poc que havien fet els republicans. Llegir-ne més

Era un secret a veus que  a la jornada del 29 de març hi hauria aldarulls. També es podria preveure que els mitjans focalitzarien el punt d'interès en els vidres esmicolats, per damunt de les vides esmicolades aquests darrers anys. M'estranya que cap editorialista hagués posat el titular de Crònica d'una violència anunciada. Dins el guió, com també era previsible, bona part dels opinadors oficials, tot llençant-se cendres damunt el cap es lamenten de l'espectacle, veuen conspiracions arreu, busquen la bèstia entre els encaputxats, mentre que el PP, que en moments com aquests, es treu la caputxa ja parla de definir com a acte de terrorisme trencar els vidres de la borsa o col·locar un contenidor entremig del passeig de Gràcia. Llegir-ne més

En Roger Torres va tenir l'amabilitat de convidar-me a participar en el llibre, acabat de sortir, ¿Per què volem un Estat propi? Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya. Pagès Editors, Lleida, 2012, 230 pp. Se'm va adreçar ara fa un any per tal que expressés el meu punt de vista. Tot just fa un parell de dies vaig rebre el llibre, que veig que està tenint una certa repercussió mediàtica. És per a mi molt reconfortant compartir l'escriptura del llibre amb alguns amics, i amb la presència d'unes signatures de persones a les quals sempre he admirat (o algú que em cau malament, encara que compartint vaixell i enfilant trajectòries vers projectes engrescadors hi ha coses que s'obliden). Llegir-ne més