Opinió amb independència. Dijous, 19 d'octubre de 2017 14:38 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Xavier Diez


Internacional doble fletxa Divendres, 28.2.2014. 17:27 h

Ucraïna


Comparteix







Etiquetes
Afirmen els mags que la millor manera de fer desaparèixer un objecte és sobreexposar-lo, confondre’l entre multitud d’estímuls visuals, intoxicar el públic amb distraccions diverses. En el món de l’estratègia política, de la guerra d’intel·ligència i propaganda, aquesta és la norma. De fet, en bona part dels conflictes dels darrers segles, la victòria s’ha fonamentat en la capacitat d’engany, dissimul, de manipulació informativa.
Ucraïna és un bon exemple d’aquesta mena de guerres d’intel·ligència. Aquest país d’Europa està mal situat. Com Polònia, Suïssa o Catalunya està envoltat de potències imperials que frisen per dominar-lo i explotar-lo. Que ha patit invasions, ocupacions i explotacions. I, a diferència dels contes de bons i dolents que tracten de vendre’ns bona part dels mitjans de comunicació –especialment aquells que es vanen d’independents, i curiosament depenen creixentment de fons voltors–, és un espai a colonitzar o dominar per Rússia o una Alemanya definitivament desacomplexada, i per tant, terriblement perillosa, com sabem els habitants de l’Europa mediterrània.

Afortunadament, trobem periodistes honestos com Rafael Poch que no es limiten a descriure la boira de guerra dels carrers de Kíiv, sinó una anàlisi substancial i profunda, que no convida precisament a l’optimisme. El periodista català fou corresponsal a Moscou quan fou testimoni del cop d’estat –avala pels serveis secrets occidentals­- en què el presidencialisme del dictador Ieltsin acabà amb tota vel·leïtat democràtica a la Duma, pel 1993. I, arran d’això, també veié com la fúria del capitalisme predador que privatitzà tot, amb conseqüències socials tan dramàtiques, només comparables a l’Operació Barbarrossa (caiguda dramàtica de l’esperança de vida, empobriment sobtat de la majoria social, enfonsament de l’ordre estatal i substitució per una cleptocràcia amb guerres internes entre oligarques,...)
L’oferta d’inclusió dins l’òrbita europea feta a Ucraïna, en certa mesura, pot ser comparable a una destrucció de l’ordre vigent amb característiques similars a l’enfonsament rus dels noranta. O, fins a cert punt, la caiguda en el caos d’un Iraq on el més semblant a un estat és el que sustenta Blackwater i altres companyies de mercenaris per l’estil: desmantellament de la indústria, privatització de tots els serveis públics, endeutament (forma contemporània de l’esclavitud col·lectiva) ajustos terrorífics de l’estil grec. Convertir les terres fèrtils de l’est en una mena delebensraum postmodern en què l’economia ucraïnesa és colonitzada per Berrlín, i la seva població reduïda a untermensch disposats a treballar per salaris inferiors a grecs, portuguesos o espanyols, o com els polonesos explotats a les ciutats alemanyes. En fi, un panorama nomé explicable perquè els russos no ofereixen tampoc res millor i arrosseguen una història en què no accepten una relació lleial i igualitària a qui consideren els seus inferiors.
La presumpta revolució ucraïnesa és, per descomptat, un cop d’estat. Ben probablement orquestrada per Berlín i Brussel·les, i amb el suport de Washington. Com en tota novel·la d’espies, deu haver hagut una bona organització, amb espies que fan d’assessors a aquests grups d’ultradreta tan estranyament disciplinats, amb armes arribades de contraban, amb diners per corrompre funcionaris i comprar voluntats, i amb  un esplèndid esforç propagandístic.
No vull ser malinterpretat. Ianúkovitx encara que guanyà, més o menys, les eleccions de 2011, era una mena d’oligarca poc transparent,  un titella de Moscou. Probablement el govern i les institucions ucraïneses estaven corcades per dècades de corrupció. La ciutadania tenia tot el dret a estar descontenta. L’ordre policial no tenia legitimitat i mereixia ser enderrocat per una revolta popular. Tanmateix, el mateix podríem dir de Rajoy, o dels presidents imposats per la troika a grecs, italians o portuguesos. I tanmateix, quan el passat setembre, a Madrid es va proposar ocupar el congrés, no aparegué cap arma, cap espia formà els manifestants, ningú amb maletins de divises canvià la voluntat o comptà amb la complicitat de qui sap, que en canviar de bàndol, pot fer girar la truita. I no és que els madrilenys (o els catalans) no estiguem legitimats per enfonsar un ordre injust, o no ho sabem fer millor, o no siguem més agosarats que els ucraïnesos. Simplement que els dolents estrangers estan encantats amb els nostres dolents.
El pitjor de tot és que el conflicte ucraïnès fa mala cara. D’una banda, l’èxit de la Merkel pot enfonsar encara més una ciutadania ucraïnesa molt tocada. De l’altra, no m’imagino algú com Putin quiet. Més, perquè aquesta opció podria fer perillar la seva pròpia posició, i els seus oponents, que esperen amb deler els dòlars americans, somien amb fer de tsars.

lectures 3098 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
1 de març de 2014, 10.32 h

-pot tombar la truita. No 'girar'


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.