Opinió amb independència. Dimarts, 24 d'octubre de 2017 09:32 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Xavier Diez


Nacional doble fletxa Dimarts, 2.9.2014. 16:15 h

Una DUI provisional?


Comparteix







Etiquetes

No és cap secret que les institucions espanyoles faran servir qualsevol excusa jurídica per impedir votar el 9 de novembre. El més probable és que el Tribunal Constitucional suspengui de manera cautelar o bé directament la llei de consultes, o bé la convocatòria de la doble pregunta, i això, malgrat que des d’un punt de vista estrictament tècnic no vulnera cap norma espanyola vigent. La qüestió central, a diferència del referèndum escocès, és que la classe política espanyola (acompanyada de bona part de la seva opinió pública) no reconeix Catalunya com a subjecte polític nacional, de manera que no toleraria cap consulta encara que tingués l’absoluta certesa que l’unionisme la guanyés. És precisament per això, l’irracional encaparrament a no acceptar la realitat nacional del nostre país, que el règim mostra el seu veritable rostre d’autoritarisme, amb un fanatisme jurídic d’estil turc, on el nacionalisme espanyol pren una dimensió religiosa i deixa en evidència que la democràcia, a l’Estat, se sotmet a l’entelèquia de la suposada unitat nacional (o l’interès particular de la seva casta governant), en els mateixos termes que deixà escrit el general Franco al seu testament. Hi ha, a més, la creença, per part del govern espanyol, que la negativa a votar desanimaria o radicalitzaria aquest independentisme sociològic mobilitzat, amb la il·lusa esperança que tot torni a ser com abans.

Enfront DE la certesa de la suspensió de la consulta, i per tant del xoc de dues legalitats, s’imposa el dilema leninista, què fer? Entre els signants del pacte per la consulta sembla que hi ha uns quants plans B no necessàriament coincidents, tanmateix; votar sense l’aval de l’oficialitat té els seus riscos. En aquestes circumstàncies, el més raonable, cas que l’Estat impedeixi la consulta, és una fórmula imaginativa que permeti convocar a votar els catalans amb un paraigua legal. Es tractaria d’una declaració unilateral d’independència, l’endemà mateix de la intervenció desfavorable del TC, amb caràcter parcial i provisional. Amb caràcter parcial, perquè no caldria que la Generalitat assumís la totalitat de les competències, sinó aquelles que asseguressin la votació (interior, ordre públic, cens…) i algunes d’estratègiques que impedissin la desestabilització del país (hisenda, justícia, ensenyament…). A diferència d’una DUI convencional, no caldria que la resta d’estats la reconeguessin, perquè l’objectiu únic seria permetre que la ciutadania catalana pogués decidir sobre un aspecte tan transcendent com el seu propi futur, i resultaria políticament menys complicada. I amb caràcter provisional (per exemple, d’un any), per tal que, fos quin fos el resultat, els representants de la Generalitat poguessin negociar l’estatus polític resultant amb el govern espanyol i la comunitat internacional.

No hi manquen precisament arguments jurídics per emprar un procediment com el proposat. Cal no oblidar que la mateixa Generalitat és una institució prèvia a l’ordenament constitucional. I no ens referim únicament a la que fou extingida per la violència de 1714, sinó a etapes més recents. El mateix estat monàrquic restaurà, amb caràcter d’urgència, l’octubre de 1977, la
Generalitat republicana, que havia mantingut la seva existència ininterrompudament des de l’exili. Per tant, la Generalitat catalana és una institució lligada a la República espanyola, i no pas a la monarquia constitucional imposada, no oblidem, per l’acte il·legítim de força d’un cop d’estat i una guerra de la qual encara no s’han avaluat els crims, i sobre la qual l’Estat impedeix tota investigació. El problema és que la mateixa República a l’exili decidí dissoldre’s el 21 de juny de 1977, de manera que, com una estranya paradoxa, la Generalitat actual es pot considerar com a titular única de la sobirania republicana. En altres paraules, Catalunya és Espanya, encara que no com molts voldrien, sinó que és l’Espanya republicana, dipositària de la seva legitimitat democràtica, i enfrontada a un Estat que pretén impedir la democràcia. Mas és també el president de la República espanyola. En aquest sentit, el govern català té prou capacitat per autoritzar-se la seva pròpia consulta. I és així com els catalans hem de poder votar, tot imposant la voluntat democràtica al resultat monàrquic d’un acte il·legítim de força.


lectures 2667 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
BEJ0TA fletxa bcn
8 de juny de 2015, 19.51 h

Preguntar por ello es "hacer trampa"

Duran: una Cataluña independiente dentro de la UE es "inviable"

El líder de UDC defiende la pregunta aprobada por considerarla más "inclusiva" que una en la que se preguntase directamente sobre "independencia sí o no". "La ley debe cumplirse", advierte.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1

item
#1
pere fletxa Tàrrega
3 de setembre de 2014, 10.49 h

Molt interessant, però no cal anar tant lluny, doncs el fet de l'existència dels catalans és més que suficient per a decidir des d'ara mateix el propi destí. El dret a ser està per damunt de qualsevol llei.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.