Opinió amb independència. Dimarts, 12 de desembre de 2017 11:31 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Xavier Diez


Nacional doble fletxa Dimarts, 30.9.2014. 07:36 h

Espanya senil


Comparteix







Etiquetes

De tot aquest procés viscut en els darrers anys, hi ha una cosa a la qual no m’hi acostumo. Em fa mal veure l’obstinada resistència, per part espanyola, a ser conscient de la magnitud de la tragèdia. Espanya i Catalunya s’han separat de manera, penso, pràcticament definitiva. Anys de desencontres i la mútua incapacitat per a reconèixer-se, anys de desavinences i de progressiu distanciament no han estat prou, per tal que des de l’altra banda hi hagi indicis de vida intel·ligent. La perorata del president del govern espanyol, aquest migdia, esdevenia un exemple de com bona part de la societat espanyola s’ha autoanestesiat. S’han fet addictes a les pròpies mentides que, en el passat, van fer servir per treure rèdits. No han entès que al llarg de molts anys la concatenació de múltiples errors han fet precipitar, com una pluja fina, litres de ressentiment entre la ciutadania catalana. Ara Rajoy, enfront la crescuda incontrolada del sobiranisme intenta improvisar els dics de la legalitat. La majoria de la classe política hispànica, el seu establishment confien ingènuament poder contenir el desbordament d’una societat que fa de la consulta una expressió de llibertat. El PP, el PSOE i els seus medis afins tracten de fer veure que no passarà res,…

I tanmateix, la manera com han posat en marxa la maquinària estatal i mediàtica fa ben evident que els catalans han fet el desafiament més gran al règim de democràcia vigilada instaurada per redecorar la “Victoria” franquista. Se’ls veu neguitosos. Fan cara d’adonar-se que la seva autoritat es troba en entredit. Darrera la presumpta duresa dels seus missatges, senten semblants esgarrifances a la dels buròcrates de l’RDA en afirmar i reafirmar que no es permetria travessar el mur. S’expressen com els dirigents que comencen a adonar-se com el seu poder s’esvaeix en la mesura que la gent no obeeix les seves consignes.

Continuo sense acostumar-me a aquesta incapacitat de reflexió i d’autocrítica. Contemplo els seus patètics intents de personalitzar el moviment tectònic independentista com a una causa personal del president Mas, com repeteixen com un mantra el proverbi espanyol de “muerto el perro se acabó la rabia”. Escolto decebut els matussers arguments que associen indefectiblement el nacionalisme amb el pitjor dels mals (quan aquest es tracta d’una opció política massa polièdrica per lloar o desautoritzar categòricament). Sento la meva intel·ligència insultada quan atribueixen la situació actual a una mena de trastorn de personalitat col·lectiu i transitori que ja passarà. O em sento ofès quan tracten d’intimidar-nos tot parlant de la hipotètica fractura interna d’una societat catalana mobilitzada.

Jo, que al llarg de molts anys m’he sentit espanyol, que no tenia massa problemes per identificar-me com a tal, que feia meus un munt de referents culturals i col·lectius, em sento profundament dolgut per com aquesta Espanya segrestada pels hereus del franquisme, amb l’aquiescència d’una oposició que no s’oposà, s’ha tapat els ulls i les orelles, i brama desordenadament, desesperadament, tractant de fer veure que no passa res mentre, realment, s’albira la perspectiva de la seva dissolució. Em fa mal veure aquesta Espanya senil que es resistí a dialogar i acceptar la seva realitat diversa, i ara tracta d’evitar l’inevitable amb formes patètiques.

Em fa mal veure com les mentides i la manipulació dels hereus del franquisme, i d’un PSOE cooptat per l’estat espanyol, han propiciat aquest distanciament profund entre catalans i espanyols, amb un ressentiment mutu creixent que només els anys, des dels estats respectius, serà capaç d’apaivagar.

I el que més mal em fa, sens dubte, és la indiferència de molts espanyols intel·ligents i generosos, persones amb capacitat de comprendre la dimensió dels problemes. Hi ha una frase de Martin Luther King que ho resumeix a la perfecció: “no recordarem tant els insults dels nostres enemics com els silencis dels nostres amics”.


lectures 2979 lectures comentaris 7 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#7
31 d'octubre de 2014, 12.13 h

Comunicado de la Resistencia :


En recientes fechas, en el fin de semana del 12 de octubre, fiesta de los españolistas, hemos asistido a un nuevo giro en torno al camino emprendido por las autoridades catalanas para la realización de una Consulta en la que el Pueblo Catalán debía expresar su voluntad política.

Este cambio de rumbo, ha supuesto un auténtico golpe de timón que amenaza con llevar a pique a la nave en la que todos los que quieren la realización de la consulta se habían em... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#6
Boira baixa fletxa Barcelona
2 d'octubre de 2014, 03.45 h

#4 Vol dir prohibició –diu el diccionari–, Manel (és bo de consultar-lo, de tant en tant).


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#5
Dr. Benway fletxa República Catalana ||*||
1 d'octubre de 2014, 11.01 h

Totalment d'acord; senil és l'adjectiu més escaient. EspaÑa sembla una persona d'edat molt avançada que s'entesta a fer les coses sense atendre a raons.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#4
1 d'octubre de 2014, 09.51 h

entredit?? què vol dir "entredit"?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
Pepi fletxa Terrassa
1 d'octubre de 2014, 08.47 h

És clar! Talment com l'espòs gelós que es nega a signar el divorci sense adonar-se que la separació ja ha tingut lloc, si més no, per una bona part de la societat catalana que només ens resta comptar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0

item
#2
1 d'octubre de 2014, 08.11 h

Exacte, un narcotitzat estaria assegut al sofà veient com passen les coses sense fer res. No és el cas de la societat catalana que es mobilitza . El Sr sardà s'hauria de retractar de totes les bajanades que diu .


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0

item
#1
30 de setembre de 2014, 10.21 h

Exacte, la societat espanyola està narcotitzada per uns mitjans dedicats incansablement a intoxicar i escampar mentides , i sembla mentida que els més cultes de la societat espanyola (deixant de banda els molts feixistes que hi ha) no s'informin a través de la premsa internacional per adonar-se'n de la magnitud de la tragèdia perquè el problema no és estrictament català: toca de ple els principis de la democràcia que les seves institucions tenen amordassada i tutelada despòticament. Des... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.