Opinió amb independència. Dimarts, 24 d'octubre de 2017 07:44 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Xavier Diez


Nacional doble fletxa Dijous, 15.3.2012. 08:24 h

Per què volem un Estat propi?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes
En Roger Torres va tenir l'amabilitat de convidar-me a participar en el llibre, acabat de sortir, ¿Per què volem un Estat propi? Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya. Pagès Editors, Lleida, 2012, 230 pp. Se'm va adreçar ara fa un any per tal que expressés el meu punt de vista. Tot just fa un parell de dies vaig rebre el llibre, que veig que està tenint una certa repercussió mediàtica.
És per a mi molt reconfortant compartir l'escriptura del llibre amb alguns amics, i amb la presència d'unes signatures de persones a les quals sempre he admirat (o algú que em cau malament, encara que compartint vaixell i enfilant trajectòries vers projectes engrescadors hi ha coses que s'obliden).
En fi, transcric, aquí, la meva intervenció que tracta d'establir arguments raonables sobre el que dic "la independència, no pas com a opció, sinó com a obligació".

Certament, fóra fàcil, des de l’àmbit que més domino, l’educatiu, parlar de les oportunitats que s’obririen amb un estat propi a l’hora de configurar un nou sistema més pròxim a les nostres característiques socioculturals. Tanmateix, la pròpia experiència docent m’alerta de l’absència de consens entre la comunitat educativa a l’hora de dissenyar un model compartit, i els meus coneixements històrics m’indiquen que el país resultant seria fruit de la correlació de forces que cada grup social sigui capaç d’imposar en el moment de la ruptura.

Plantejar la qüestió de la independència del nostre país es pot fer des de diverses perspectives. De fet, l’argumentari habitual tira molt de raons pragmàtiques i conveniències econòmiques. Tanmateix considero un error parlar de balances fiscals, infraestructures o centralisme administratiu. La  independència representa un trencament sobretot sentimental. És per això que tot debat serè i racional resulta impossible. La passió entre promotors i detractors és la mostra que no es tracta d’una qüestió de diners, ferrocarrils o peatges, sinó de coses més transcendents i intangibles, d’identitat, respecte, reconeixement,...

Una Catalunya empresarial, esdevindria una societat insolidària i conflictiva, de baixos impostos, salaris escassos i orientació neoliberal, de baixa cilindrada moral, potser estil irlandès o portuguès. Una independència impulsada des de la ciutadania de base, des dels treballadors i amb el respecte a les nostres tradicions assembleàries i democràtiques seria capaç de bastir una Dinamarca mediterrània. Amb això voldria deixar clar que la independència no deixa de ser una opció arriscada, que ben segur posaria al descobert els conflictes interns amagats. Tot i això, i malgrat els riscos, no hi ha alternativa.

La independència no és una opció, sinó una obligació. Es tractaria, ras i curt, de legalitzar una situació emocionalment insostenible. L’obstinada resistència al nostre reconeixement com a nació ens impulsa al divorci. Ha arribat un punt en què cal deixar de demanar perdó a diari per existir. I aquesta dignitat, aquest respecte, el reconeixement que se’ns nega els dies parells i senars, només funciona mitjançant un estat propi. Com a historiador, certifico que és l’estat l’única invenció social, fins al moment, que certifica en el dret internacional, aquesta inequívoca condició de nació reconeguda. Tot parafrassejant Torras i Bages, «Catalunya serà independent, o no serà»...

Cal afegir un altre argument de caràcter històric. La independència és, fonamentalment, un acte de ruptura. Ruptura amb un altre estat, encara que, sobretot, el trencament amb un passat compartit. Tothom té una memòria recent de la Transició, en la qual l’estat profund hispànic reeixí a mantenir la continuïtat amb l’estat fundat damunt les cendres de la guerra civil, l’abril de 1939. Des de la simbologia (bandera, himne, monarquia) fins a l’estructura de classes, l’estat constitucional espanyol no deixa de representar l’Espanya de vencedors i vençuts de sempre. L’Espanya que prohibeix la memòria i silencia la dissidència. L’estat que Vicenç Navarro ha definit amb claredat com a la del “benestar insuficient, democràcia incompleta”. La nació que es deleix per dissoldre’ns en la inconsciència. L’argument més poderós per justificar un futur separat,

i potser un dels menys emprats, és aquest. La independència catalana, la d’una Catalunya sociològicament antifranquista, representa la consumació de la ruptura pendent amb un passat poc edificant.


lectures 4883 lectures comentaris 32 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#32
Jordi fletxa CATALUNYA
31 de març de 2012, 18.00 h

#28 Després de riure una estona em pregunto:quina raça defenso?o és que els Catalans sóm una raça apart?
Quina massacre defenso?,perquè els que cerquen la destrucció del Català i de Catalunya és espanya.Quina guerra recolzo?els que encara enyoren guerres són els espanyolsporqueries?que és per tu una porqueria?per a mi és la espanya casposa i carpetovetònica.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 8

item
#31
Jordi fletxa CATALUNYA
31 de març de 2012, 18.00 h

#28 Després de riure una estona em pregunto:quina raça defenso?o és que els Catalans sóm una raça apart?
Quina massacre defenso?,perquè els que cerquen la destrucció del Català i de Catalunya és espanya.Quina guerra recolzo?els que encara enyoren guerres són els espanyolsporqueries?que és per tu una porqueria?per a mi és la espanya casposa i carpetovetònica.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 8

item
#30
31 de març de 2012, 17.02 h

#25 Ja deis ser tu mateix que et demanes dissculpes a tu mateix , ho dona la paranoia això


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1

item
#29
31 de març de 2012, 17.00 h

#20 El tal Candide és menpreable, però tu no ets qui li ha de dir a un "què se t'hi ha perdut aqui"? sempre estàs fotent a fora la gent que no t'agrada. Per cert ja veig que als espanyols SI que els hi vols, deu ser que els consideres una cosa ben "teva que vols fer marxar als que no son niu "catalans ni "ESPANYOLS" has vist quina planxa? tanca la boca que hi entren mosques!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2

item
#28
31 de març de 2012, 16.56 h

#21 Tu no ho ets d'esquerres, tu defenses les coses que defensa la gent de dreta i molt intolerant. Races, guerra massacres i porqueríes


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1

item
#27
Jordi fletxa CATALUNYA
31 de març de 2012, 14.42 h

#24 Ja veig que a tu el que et mol.lesta és el tarannà nacionalita,més que rès per ser Català,doncs mira,és el teu problema,espanyol a seques.Jo,,ell,NOSALTRES,CATALUNYA,tu,vosaltres,espanya.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6

item
#26
31 de març de 2012, 13.35 h

#24 Benvolgut,

Quan algú em demana escriure en un llibre per tal de comptar amb la meva opinió personal sobre un afer determinat, normalment dic que sí. Imagino que el mateix que l'Aisa. Per amor a l'art. Estic acostumat a col·laborar i treballar al costat de gent que pensa molt diferent de mi, la qual cosa és una manera d'aprendre (encara que sigui a aprendre a no ser com ells)


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0

item
#25
Candide fletxa cataloniawatch.blogspot.com
21 de març de 2012, 16.07 h

Demano disculpes a Jaume Cusó.

Vaig contestar a un comentari que contenia el seu nom, i em vaig emportar l'errònia idea que ell era l'autor del comentari. La veritat és que ell era l'objecte d'un comentari gairebé difamatori.

Ho sento, Jaume.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 7

item
#24
Empordà fletxa .....,
18 de març de 2012, 20.47 h

He mirat Xavier, qui ha patrocinat el tal llibre. Resulta que una associació nacionalista gens amiga ni de mestres, obrers, ni rabassaires....... anomenada Noves Bases de Manresa. Amb un farum conservador bastant marcat en la majòria dels seus impulsors. He vist també, que en Ferran Aisa ha firmat aquest nacionalista llibre. Veig que el nacionalisme classista (manen els mateixos que els discutiem fa anys, abans dels desencants) us ha pogut a alguns. És a dir, el límit és compartir llibres ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4

item
#23
atlasac fletxa Vila-real
17 de març de 2012, 10.51 h

Ves per on, jo soc un "BURRO" que ves per on TINC que ensenyar als BORREGOS a que es fatgen humans,
MIRA QUE VOTAR ALS SEUS PROPIS BOTXINS o als amics dels BOTXINS que sols saven posar lleis contra els FUMADORS però els TIRANS INVASORS QUE VENEN A MATAR A ASSASSINAR EL CATALA BENAURANCES PER ELLS OI POLITICS? (siiiii ho se que direu....QUE DIU AQUET BURRO MEMO!!! ho sé, ho se, però també sé que SOU SORDS a TOTS ELS CLAMS......si......us paguessim bé OI? potser.......i....per arribar a le... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4

5 !10 !20 !tots
1
!
2
!
3
!
4 >


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.