Opinió amb independència. Dijous, 14 de desembre de 2017 08:53 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Xavier Diez


Nacional doble fletxa Dilluns, 4.6.2012. 13:19 h

L'autodestrucció d'Espanya


Comparteix







Etiquetes
Nota: Article Publicat a El Punt-Avui el passat 1 de juny.

L'estranya derrota: aquest fou el títol del testimoni deixat per l'historiador Marc Bloch per analitzar la facilitat amb què França s'esfondrà davant l'atac alemany, el maig de 1940. Redactat clandestinament mesos després de la increïble desfeta, Bloch, que per la seva condició de resistent i jueu caigué assassinat per la Gestapo quatre anys després, volgué denunciar les responsabilitats compartides de la destrucció del seu país, entre l'abúlia i la incompetència de les elits i la suïcida complaença popular. Una França impotent, bipolar, dividida, indolent i atemorida que caigué pel pes de les pròpies contradiccions, més que per l'embranzida de la Wehrmacht.

França disposava d'unes elits incompetents i reaccionàries, antisemites, amb pànic davant les perspectives revolucionàries, escandalitzades davant les primeres vacances pagades

que el socialista jueu i esquerranós Léon Blum havia concedit als treballadors francesos poc abans. L'ocupació alemanya i el govern titella de Vichy serviren, doncs, com a perfecta excusa per dur a terme l'agenda política llargament anhelada per unes classes dirigents profundament autoritàries, jeràrquiques i tradicionalistes en el pitjor sentit del terme, en una mena de franquisme menys sagnant en guerra oberta contra la dissidència.

Resulta temptador fer una comparació de l'Espanya actual amb la França de fa setanta-dos anys. Amb la diferència que cap De Gaulle ens desballestà el règim. Ans al contrari, la Transició permeté acomodar el franquisme a la Constitució, sense que les elits consolidades el 1939 veiessin minvada la seva posició. De fet, l'Espanya reaccionària, autoritària, monopolitzadora de tots els ressorts del poder, manté intactes els privilegis i, com ens mostra la FAES, exhibeix impúdicament la seva ideologia. I, si anéssim més enrere, veuríem les línies de continuïtat amb les mentalitats i les maneres de fer d'un vell imperi que no ha deixat de recular des del segle XVII i és incapaç d'acceptar que els temps han canviat i que ja no es pot viure d'activitats extractives, mentre encara busquen la plata de Potosí a les butxaques dels catalans.

La contradicció entre el món modern i les estructures corcades i anacròniques del vell imperi hispànic semblen metaforitzar-se en la caiguda de la monarquia al cementiri d'elefants a Botswana. Una institució anacrònica, símbol de la permanència de l'Estat en el vell ordre imperial, on la tramuntana de la crisi econòmica ha posat en evidència una feble façana democràtica, ha deixat al descobert les seves misèries. Una façana que cau a trossos i mostra les velles estructures de l'aristocràcia dominant, composta d'una conferència episcopal retrògrada, un alt funcionariat incapaç de comprendre el món, un empresariat dominant de vocació rendista i especulativa i una classe política de formes i continguts inquisitorials, que atribueixen les culpes de tots els mals a l'infidel nacionalista.

La crisi ha fet caure la façana democràtica, perquè en pocs mesos els hereus ideològics (sovint també biològics) del franquisme i les nissagues imperials han dinamitat els precaris pactes de la Transició. S'ha trencat el pacte social, perquè la reforma laboral ha esbotzat la concertació social i les retallades han enfonsat l'insuficient estat del benestar. S'ha trencat el pacte polític, perquè l'estat profund ha impedit investigar les violacions dels drets humans durant la dictadura i ha perseguit els sectors que buscaven la veritat (el cas Garzón i els obstacles judicials davant el cas dels nens robats en són una bona mostra). S'ha trencat el pacte econòmic, perquè les elits, com la noblesa durant l'antic règim, s'han negat a pagar impostos mitjançant el frau, el paradís fiscal o la seva versió legalitzada, unes SICAV amb gran presència de grandes de España. I, finalment, la costura més desgastada, allà on es preveu més trencadissa: s'ha esberlat el pacte nacional, on a l'aspiració d'una Espanya plural s'hi interposà el cafè per a tothom, i ara els hereus d'un imperi d'estètica que s'acosta a la de Darth Vader imposen la vella aspiració comte-duc-olivariana de la recentralització hostil.

Com a la França de 1940, la intervenció alemanya ha estat l'excusa perfecta per dur a terme l'agenda oculta, llargament anhelada pel cor de les tenebres de l'obsolet imperi: un retorn desacomplexat a l'antic règim; una societat del privilegi, el retorn dels estaments, l'autoritarisme despietat, la desigualtat extrema, el privilegi feudal de grans empresaris i legionaris de Crist. És per això que busquen posar fi a la sanitat, l'ensenyament, les pensions, la universitat, els mitjans públics, el català o qualsevol assaig d'igualitarisme i pluralitat. Tot plegat entre la suïcida incompetència de les elits i la indolent passivitat social. El Partit Popular ha decidit, doncs, apagar els motors i dirigir l'avió contra les muntanyes, confirmar l'autodestrucció a càmera lenta d'un estat condemnat a la insignificança. I, en aquest context, als catalans no ens queda altra sortida que pitjar el botó de la independència i ejectar-nos fora de la condemnada nau imperial, única opció realista de supervivència col·lectiva. És clar que també tenim aquí el nostre propi Vichy, que fa servir les retallades Merkel-Guindos com una justificació de la seva reaccionària agenda política, i que fa tots els possibles per escamotejar-nos els paracaigudes.


lectures 4208 lectures comentaris 8 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#8
6 de juny de 2012, 13.09 h

#6. Els insults dels imbecils m'honoren. Au, a veure Gran Hermano que aixo si que ho entens.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1

item
#7
Pol fletxa Barna
6 de juny de 2012, 11.30 h

#4 aquet la iaia és un seudonim sempre és la mateixa persona que escriu per tot arreu.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#6
Pol fletxa Barna
6 de juny de 2012, 11.29 h

#4 Quin rollo la iaia!! uffffff com una persiana.aqui la gent s'enrolla per no dir res


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1

item
#5
J fletxa Vilajuïga
6 de juny de 2012, 11.10 h

Duran i Lleida, Covardiai Unio, La Caixa, Abertis, Opus Dei, Circulo Equestre, Circulo del Liceo, Circulo de Economia, Club Puente Aereo, vet aqui els nostres Vichy's.
I no tenim encara cap Eisenhover que desembarqui per alliberar-nos dels ocupants...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1

item
#4
5 de juny de 2012, 23.24 h

Efectivament tenim aqui el nostre propi Vichy. Pero recorda que el Partit Comunista Frances era de l'opinio que la classe obrera francesa no havia d'implicar-se en un conflicte burges com una guerra amb Alemania, fent, per tant, el joc als agressors estrangers. Igualet, igualet que fa la tant nostrada esquerra mes preocupada per la butxaca dels receptors de les peonas que per la dels seus votants catalans. Hi ha un Vichy aqui?. Si. Hi ha un PCF aqui?. Tambe. Pacte Ribbentropp-Molotov = Pacte ant... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 5

item
#3
Juan fletxa Mataró
5 de juny de 2012, 18.15 h

Xavier, ho sento no sóc fashion i aquí dirè que l'article és molt bó i desprès me'n vaig a felicitar a un dretà que elogia Sala i Martín. Aquests són així. Coneixent una mica la teva trajectoria, no és gaire afalagador. Per cert, recomano a ments inquietes, més enllà de la mediocritat dels nacionalismes i les patries que son un verí per la conciència i el pensament, el treball d'història de Xavier Díez "El Anarquismo individualista en España".www.viruseditorial.net/pdf/anarquis... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 7

item
#2
l'Esteve fletxa Vallés Oriental
5 de juny de 2012, 17.11 h

Enorme , impactant i aclaridor l'article den Xavier Díez .... Ja m'ho deia el membre d'una important família industrial catalana fa casi 20 anys , en un dinar on es parlava de la recent caiguda del mur de Berlín. Aquest industrial ens va dir als que l'acompanyàvem en aquella ocasió (un dinar de treball). El mon està molt satisfet per la desaparició del mur de Berlín i la fi de la guerra freda.. si ... ja veureu com abans de 20 anys el trobareu a faltar ... a partir d'ara i sense el fa... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 6

item
#1
Josep Anton fletxa Olèrdola
4 de juny de 2012, 19.48 h

És tan evident que fa plorar que no gosem a prémer (ja!) el botó...
Passarem a la història com uns perfectes rucs!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 3

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.