Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Hi haurà Salamina?

|

- Publicitat -
Ens ho recordà Javier Cercas en la seva novel·la. Un intel·lectual falangista féu servir una metàfora potent. “A vegades, la civilització és salvada per la intervenció d’un grapat d’homes valents a la batalla de Salamina”. De fet, les metàfores històriques sempre van bé per analitzar el present, i és veritat que la victòria dels grecs contra els perses a les guerres mèdiques van salvar occident del despotisme oriental. Un grapat de grecs malcarats, dividits, vanitosos, i sobretot, amb la capacitat de pensar per sí mateixos, fou capaç de derrotar un imperi totalitari. Tres-cents espartans amargaren l’existència de més de deu mil perses a les Termòpiles. Un grapat d’incontrolats hoplites que arrossegaren l’exèrcit mentre els perses desembarcaven van permetre una victòria inesperada contra desenes de milers de súbdits a Marató. Uns pocs mariners atenencs van enfonsar els vaixells imperials a Salamina.
Avui molts desitgem la victòria de Syritza. Ja veurem què passarà demà i quins escenaris es contemplen. Ara bé, no puc deixar de pensar en els grecs malcarats, dividits, vanitosos i amb la capacitat de pensar per sí mateixos, que puguin derrotar els nous bàrbars, l’imperi del mal organitzat com a mercats financers, nazis reconvertits en empresaris, i pícaros que fa generacions mantenen com a única activitat coneguda que la del comerç d’esclaus i l’explotació laboral.

Les classes mitjanes assalariades occidentals avui es troben en un estat d’orfandat política. El sistema financer ha abduït els mecanismes estatals i han fet dels partits engranatges travats, incapaços de girar en la direcció de la gent comuna. Cal constituir noves forces polítiques de nova planta, que puguin defensar realment els interessos del vuitanta per cent de la població, de quatre cinquenes parts dels lectors d’aquest i altres blocs. Que sigui capaç de derrotar al mal (l’1% més ric) i que, més que creixi, redistribueixi d’una manera equilibrada.
El problema europeu, no és de creixement, sinó de desigualtat. No és de bancs, sinó d’absència de solidaritat. No és polític, sinó d’escamoteg de la llibertat. Davant la ideologia (i la pràctica) totalitària del capitalisme real, cal que ens organitzem per combatre els nous perses per terra, mar i aire: en el camp social, al carrer i les places, en el món polític, i en l’intel·lectual.
No sé què passarà demà. Suposo i imagino que res decissiu. Tanmateix, perdi o guanyi Syritza, espero que sigui l’inici d’un paradigma en què les quatre cinquenes parts del nostre país, dels nostres lectors, siguem realment els qui tallem el bacallà. Ep!, i si pot ser, bacallà d’Islàndia.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut