Opinió amb independència. Dissabte, 21 d'octubre de 2017 04:48 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Xavier Diez


Nacional doble fletxa Dimecres, 18.7.2012. 19:40 h

Remor de barricades


Comparteix







Etiquetes
Potser, tot quedarà en no-res. Tanmateix, detecto en diversos cercles, diversos i divergents entre sí, una sensació de malestar, i la coincidència a pensar que cal pujar uns quants graons en la protesta social.
Comença a estendre's la idea que aquest llarg hivern del descontentament, actiu, amb mobilitzacions extenses, intenses i disperses (com mai s'havien vist des dels setanta), amb un paper important de les xarxes socials i nous formats, no ha servit de gran cosa. I que a hores d'ara, individus i col·lectius es debaten entre la fatiga i la ràbia creixent. Tot plegat encén els ànims i molts ja parlen d'anar més enllà.
De la mateixa manera que la jove democràcia espanyola fou minvada per la remor de sabres, per les orelles xiulen remors de barricades. Com tot, el moment és molt incert, i qualsevol predicció serà errada. També la conclusió del conflicte latent pot concloure en una resignació que deixi enfonsat el país en la depressió profunda. Tanmateix, els fronts són molts, i l'estupidesa política dels responsables del país, immensa. Un govern maquiavèl·lic cercaria la desunió opositora i cercaria aliances amb uns per perjudicar a d'altres. Mes la incompetència d'unes elits espanyoles, desbordades per una realitat que (cada vegada estic més convençut) desconeixien, deixen a l'atmosfera un cert flaire de pólvora calenta, a punt d'esclatar.

Les tres assignatures suspeses en enèsima convocatòria d'Espanya (dèficit democràtic, desigualtats intolerables, incapacitatd'administrar la diversitat nacional) generen una situació explosiva. Potser tot plegat serà pólvora mullada, que només deixarà anar més fum que foc, tanmateix, tots els fronts són oberts, i qualsevol espurna pot fer esclatar de manera molt dràstica el descontentament. Del que no tinc cap mena de dubte, és que bona part d'agreujats i agreujadors desitgen el conflicte, perquè les raons han esdevingut estèrils i els ponts del diàleg espriuà ja fa temps que foren dinamitats. I ens enfrontem a una realitat desconeguda. Els uns, voldrien la revolta per reprimir-la a la manera que els seus avantpasats feren amb els seus "rojos". Els altres somien a fer caure el govern i entrar en noves dimensions. Cadascú, la seva: la república, una democràcia assembleària, un règim chavista o un estat català (o diversos, segons el projecte polític de cadascú) D'aquest fenomen, multiplicitat de programes, se'n diu en història, ambient prerevolucionari.
Tot just ahir, sentia pels parcs (ja la gent ni s'asseu a fer unes canyes) referències a la revolució del 19 de juliol del 36. El meu editor m'ha explicat que la versió electrònica del meu llibre sobre la revolució ha estat força baixat. Corre una remor de barricades pels carrers de les ciutats.

lectures 3266 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.