Opinió amb independència. Dissabte, 21 d'octubre de 2017 04:58 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Xavier Diez


Nacional doble fletxa Diumenge, 16.12.2012. 17:45 h

Per què es resisteixen a la consulta?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes
En aquests dies de negociacions complexes CiU-ERC , posar data a la consulta d’autodeterminació representa el principal escull per iniciar la X legislatura. Era lògic, d’altra banda, que una decisió d’aquesta magnitud suscités tantes resistències com ànsies. En el món sobiranista hi ha tanta impaciència com incertesa trobem a l’univers unionista. Els primers passen por, els segons, malgrat que ho dissimulen millor, senten pànic. D’altra banda, el volàtil context polític on ens trobem, condicionat per uns resultats electorals tan inesperats com difícils d’interpretar, obliguen a resituar tothom. Tanmateix, i davant el risc de fer el ridícul (un fet inherent a tot analista) tractaré d’exposar les possibles causes que expliquen les dificultats per acordar una data, una xifra que, molt probablement, ho canviaria tot.
a) La hipòtesi de la consulta com a excusa. Segons aquest raonament, CiU no es plantejava l’autodeterminació de manera seriosa, sinó com a excusa per guanyar unes eleccions per una majoria folgada. En aquestes circumstàncies, i davant els càlculs incorrectes de la coalició i els extraordinaris resultats dels republicans, CiU se sentiria incòmode i se’n voldrien desdir. Aquesta hipòtesi, personalment té poca consistència, car una part de CiU hauria arriscat massa en una jugada, i els ponts tallats amb Madrid impedirien una marxa enrere.
b) La hipòtesi de les pressions inconfessables.Segons això, a partir del moment en què CiU s’adona que ja no domina el tauler d’escacs, i que no pot controlar en exclusiva el procés sobiranista (a banda del deteriorament de la figura de Mas entre els sectors socials dominants de Barcelona i Madrid), determinades elits (La Caixa, Grup Godó,...) donarien per finalitzada l’aventura independentista i buscarien la manera de desactivar el procés, mitjançant l’estratègia tan ruïnosa del “qui dia passa, any empeny”.  Aquesta hipòtesi vindria corroborada per determinats moviments que es detecten (el regal del Banc de València a l’Isidre Fainé, el canvi de línia editorial de La Vanguardia o els estranys moviments de Duran Lleida.
c) La hipòtesi de la pèrdua d’atractiu de la independència. Segons aquest tercer supòsit, els grups dirigents pròxims a l’empresariat català, que en el seu moment van donar suport a l’estratègia de Mas, pensaven que una majoria absoluta de l’actual president els hauria permès liderar sense entrebancs el procés cap a l’estat propi... a fi de dissenyar-lo a la seva imatge i semblança. En altres termes, que haurien pogut bastir un estat d’estil andorrà o estonià: paradís fiscal per a empreses, inspiració neoliberal pel que fa a les estructures d’estat i cultura política, administració pública ínfima, sense drets laborals ni socials... Tanmateix, les eleccions del 25-N van esdevenir un veritable referèndum amb el resultat de ... “independència sí, retallades no”. A més, apareix com a principal partit d’oposició una Esquerra Republicana que, encara que estigui sustentada políticament per unes classes mitjanes  que tradicionalment es troben incòmodes davant el món treballador, és el més semblant al que pugui ser una mena de social democràcia catalana. En aquestes circumstàncies, el procés sobiranista podria portar a un estat propi més aviat d’estil holandès o belga, que no és ben bé com podien imaginar els Godó, Fainé, Almirall o Grífols. Davant de la sorpresa inesperada del canvi de panorama, els convergents voldrien demostrar desesperadament no estar controlats pels republicans. A més, entre diversos grups de pressió de les classes dirigents catalanes, l’independentisme, amb aquest nou panorama, hauria perdut atractiu. Personalment aquesta és la hipòtesi que em resulta més versemblant, a partir dels petits indicis que transcendeixen de les converses i moviments d’aquesta darrera setmana.
d) La hipòtesi d’eternitzar el procés. Segons això, el nucli dirigent català, els sectors més neoliberals de Catalunya, voldrien un estat, encara que desitjarien ajornar el procés tot el possible per aplicar a fons totes les retallades possibles fins arribar al desmantellament absolut i poc reversible del que representa l’estat del benestar. Al cap i a la fi, i mitjançant la feina dels laboratoris d’idees pròxims (com la Fundació Catalunya Oberta) o els seus ideòlegs (com Xavier Sala-Martín o Xavier Roig), es veu molt clar que volen eradicar qualsevol política que pugui anar en la direcció d’un ensenyament o sanitat pública, de mecanismes d’equitat o de qualsevol cosa que recordi a igualtat social o d’oportunitats. Probablement en el seu Pla A (estat propi sota comandament convergent) devien preveure una Transició Nacional fonamentada en privatitzacions i desmantellament d’allò públic, de retallades i més retallades fins convertir Catalunya en Estònia. Ara, sospiten, probablement amb raó, que ERC  (com penso que desitja la majoria de l’opinió pública) pretén accelerar el procés, la qual cosa impedeix aplicar la seva agenda oculta.
En qualsevol cas, a CiUli resultarà molt complicat tirar enrere, alhora que pot resultar extremadament complicat justificar ajornaments o endarreriments. El cert és que, en un procés d’aquestes característiques, qualsevol minut que passa és temps perdut. La impaciència dels sobiranistes és més que justificada, perquè els processos de ruptura (que, d’acord amb la realitat i mentalitat espanyola) són inevitables, i requereixen de celeritat per evitar la reacció de l’adversari.
Desconec quins seran els passos que la nostra classe política seguirà. Tanmateix, personalment considero que les quatre hipòtesis se superposen, encara que la b) i la c) són les que més compten. L’escenari és volàtil, i els nostres polítics, com passa amb circumstàncies d’aquesta mena, improvisen més del que ens imaginem. Restar quiet, o esperar que l’altre pregnui la iniciativa, en tot cas, és el pitjor que podria succeir. Imagino que la gent normal haurem de mobilitzar-nos per assolir el liderat que mai no hauríem de deixar-nos prendre.

lectures 3507 lectures comentaris 13 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#13
Jordi fletxa CATALUNYA
15 de febrer de 2013, 13.27 h

#12 Doncs procura que l'estel no et punxi el cul,podries tenir una hemorràgia cerebral,menjamerda.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#12
15 de febrer de 2013, 13.18 h

#11 Calla, xarnego, López fill de puta.

VISA CATALUNYA DINS L´ESPANYA GRAN!!!!!!!!!!!!!!!
L´ESTELADA ÉS UN DRAP CAGAT I JO EL TINC A CASA MEVA PER AIXUGAR-ME EL CUL!!!!!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 5

item
#11
Jordi fletxa CATALUNYA
18 de desembre de 2012, 09.29 h

#6 Molt ha de ploure encara per a que un mitjamerda em digui el que haig de fer,que tal si tries un blog per a incontinents anals i hi demanes asil polític?alli si que no desentonaries,inútil de merda.B=8


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#10
Marcel D. fletxa Girona
18 de desembre de 2012, 01.30 h

#9 Anteo, fets els respectius aclariment sobre possibles tergiversacions del que un i altre dèiem voldria aclarir algun concepte que em sembla que no s'utilitza prou adequadament. Diria que es confon massa sovint l'antifeixisme amb l'anticapitalisme. L'antifeixisme no és pas necessàriament anticapitalista, ni abans ni ara. Al llarg de la història l'antifeixisme ha estat una lluita bel·ligerant compartida també per amplis sectors de la burgesia, no només la de signe socialdemòcrata sinó ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#9
17 de desembre de 2012, 21.28 h

#8 Jo no he sacralitzat Espanya. Dic que voldria una Espanya antifeixista, dels pobles i sota un model social molt i molt diferent.Ni tan sols sacralitzo l'estat, cosa que si feu els de l'estat propi (propi de qui? D'un desnonat?d'un treballador?) I això no és franquisme de cap mena. Dic que sou la meitat de Catalunya amb ajut de bona part de la burgesia i parleu en nom de tothom. Dic que en el vostre llenguatge tendiu a excloure moltes maneres de veure Catalunya i Espana, ja que només us int... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#8
Marcel D. fletxa Girona
17 de desembre de 2012, 21.15 h

#5 Anteo, critica el que vulguis del que dic, però no em facis dir el que no dic. Llegeix amb més calma. Enlloc parlo de cap neutralitat, i deixo molt clar que hi ha interessos antagònics dins la societat catalana, cosa que no impedeix que també n'hi hagi de confluents, com ara alliberar-se d'un estat colonial que ja no serveix a cap sector social de Catalunya, i que fins ara era apuntalat per la gran burgesia catalana perquè durant 150 anys aquesta ha tingut una relació mercantil de simb... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#7
Anteo fletxa Maçanet?
17 de desembre de 2012, 20.55 h

#1 Em sona molt a Mussolini: pàtria, res d'ideologies disgregadores, bla, bla, bla, bla, bla, bla
Penseu inclús que conquerireu cervells, sentiments, ànimes?? Ho teniu clar, doncs... Las meitat de Catalunya. O encara no heu après res del fracàs del messies Mas, pastor de les ovelles catalanes..
Catalunya no sou vosaltres. No només vosaltres. Ni molt menys sou més "Catalunya". A fer la maneta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#6
Anteo fletxa Maçanet?
17 de desembre de 2012, 20.41 h

#3 No escriguis aqui friki, que això no es un parvulari-geriàtric per feixistes independentistes....que desentones, tu dedica't als teus missatges xenòfobs, homòfobs i feixistes, però no aqui, feixista de barretina :D


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 9

item
#5
Anteo fletxa Maçanet?
17 de desembre de 2012, 20.38 h

#4 "Resumint, tenim una conjuntura econòmica i política més que favorable per a exercir el dret a l'autodeterminació de manera immediata, amb el suport actiu d'una part important de la burgesia catalana -de lideratge!- " Oi, quina alegria més gran, Marcel. Independentisme liderat per la burgesia, neutre social i políticament és clar, haha. Populisme de la meitat de Catalunya que vol esclafar qualsevol manera de veure el món que no encaixi en el seu nacionalisme, ei, això si, tots juntet... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
Marcel D. fletxa Girona
17 de desembre de 2012, 19.54 h

Molt bon anàlisi, Xavier. Jo he arribat a la conclusió que el pitjor pacte possible (amb els mínims que ara sonen) és infinitament millor que no pactar. Pactar o no pactar implica que s'activaran unes dinàmiques i unes sinergies que van en direccions oposades si es pacta o no es pacta. Ho subratllo, al marge del que es pacti ara (donant per fet els mínims que ja sembla que s'han acordat, que la consulta es farà en aquesta legislatura i que cal concretar el com i el quan).
També penso que... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1
!
2 >


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.