El proper dissabte 9 de març, a Girona i a moltes altres localitats dels Països Catalans hi ha prevista la celebració de la diada d’enllaçats per la llengua que organitza la plataforma Som Escola. Som Escola porta ja una bona colla d’anys a defensar l’única cosa que uneix la totalitat de la comunitat educativa; l’exitós sistema d’immersió lingüística, capaç de bastir consensos i suscitar admiració arreu entre acadèmics, pedagogs, sociolingüistes i totes aquelles administracions educatives, als cinc continents, que han seguit els criteris fixats per Joaquim Arenas i són renovats constantment per desenes de milers de mestres i professors anònims.
Ara bé, precisament aquest èxit és el que fa que la immersió resti en el punt de mira de les forces obscures d’aquells que ens odien per “ser”. El sistema, qüestionat per només cinc famílies motivades per raons polítiques entre les del més d’un milió d’alumnes del Principat, ha estat bombardejat a sentències. La darrera, interpretada de manera contradictòria entre el Departament i el Ministerio, podria semblar una pròrroga més, un allargament del procés abans de la definitiva sentència de mort que prepara el PP des de Madrid, ja recollida al seu programa, i tatuada a la Disposició Addicional 38 de l’esborrany de la LOMCE.
Malgrat les reiterades paraules de la consellera Rigau, que tracta de tranquil·litzar la comunitat educativa tot declarant que la immersió és assegurada per la darrera resolució del Suprem, la realitat és ben bé una altra. Servidor, que no és jurista, sí va seguir a la UOC una assignatura de Dret Constitucional. I al magnífic manual escrit per Francesc de Carreras s’estableix clarament que l’Estatut de Catalunya (que amb la Sentència del Constitucional ha esdevingut un formatge de gruyère legislatiu) té consideració de Llei Orgànica, mentre que la nova LOMCE, com el seu acrònim indica, també ho és. I en cas de col·lisió legal, a la pràctica, la llei més recent esmena l’anterior. Això fa que, ara per ara, el sistema d’immersió a les escoles, té un blindatge… de paper!
I no només la immersió és en perill imminent. La pròpia LOMCE no només agredeix els mots que pretenia salvar Espriu. Els seus articles i disposicions són cables i elèctrodes que s’estan fixant al nostre sistema educatiu, la nostra rica tradició pedagògica, els nostres valors humanitaris, la nostra visió plural i estereoscòpica del món, el tractament a la diversitat o les generacions de docents innovadors. El dia que el Congrés aprovi la reforma, s’activaran els corrents d’alta tensió que hauran de servir per aplicar un tractament de xoc a les nostres escoles i instituts, fins al punt que fregiran tres dècades de renovació pedagògica i cultura democràtica. Wert i el PP pretenen robar l’ànima a la nostra escola pública, imposar els valors, principis i pràctiques de l’Espanya negra i convertir el professorat i l’alumnat en zombies, en morts vivents capaços de memoritzar la llista dels reis gots, d’agenollar-se davant l’assignatura d’emprenedoria, o de combregar per força amb els valors de la conferència episcopal i la FAES. Pot semblar una exageració, tanmateix, l’animadversió del PP contra Catalunya, el català i els catalans és un fet. I, una vegada escoltats i llegits, hom arriba a la conclusió que els impulsors de la LOMCE, més que psicoanalitzar-se, requereixen els serveis d’un exorcista. Tenen el dimoni de la catalanofòbia i el neoliberalisme més ranci massa endins. I no dubtaran a desnonar el català de l’escola, com no dubten a facilitar els acomiadaments per combatre l’atur, a amnistiar defraudadors i indultar xoriços rics, regalar els nostres diners als bancs mentre retallen, o a lliurar els serveis públics a especuladors privats.
El futur de la immersió ja està escrit… concretament al programa electoral del PP. I sobre la qüestió, la DA 38 és una transcripció d’allò que es pot considerar la crònica d’una mort anunciada. A més, valencians i illencs ja han experimentat la crua irracionalitat de les polítiques emanades del carrer Gènova i el Palau de la Moncloa, de manera que no cal fer-se il·lusions que al darrer moment Batman ens salvarà. La nostra sort, mal que pesi, és a les nostres mans. Perquè davant d’aquesta certesa, l’única sortida viable és ruptura, la mobilització total, de tota la comunitat educativa, que empenyi la societat (i els nostres negligents empleats del Palau de la Generalitat) a accelerar el procés que ens deslliuri dels fantasmes del passat, d’aquells que volen destruir la nostra manera d’entendre l’escola. La LOMCE és el casus belli que ha de catalitzar el nostre país a prendre decisions dràstiques. A reiniciar el nostre sistema. Al cap i a la fi, a les darreres eleccions catalanes de novembre ja hi va haver un referèndum amb un missatge clar: independència sí, retallades no.
