Amb quantes deu haver estat? 3
Tercera part
Amb un individu tan seductor i assertiu, normal que m’obsessioni, veritat? Ara ja ho sabeu que un individu així en pot tenir una altra en el moment menys pensat. No sé perquè açò ho dic ara. Suposo que ja ho havia temut des de sempre. No em sorprendria ell. El cas és que fins a data d’avui no li he notat intencions en els moviments ni ha deixat ninguna petjada anormal. No li he xafardejat el mòbil ni l’ordinador. Potser un oblit seu em presenti l’ocasió de mirar-li els whatsapps del mòbil, sense tenir la contrasenya. Amb tanta fascinació potser no m’aturaré. Tampoc sé si seré capaç de seguir endavant sigilosament o si em tremolarà la mà.
El que no m’imaginava, en canvi, és que ell s’obsessioni en la feina. Li tenen molt d’afecte en l’empresa perquè el veuen un professional incapaç de promocionar-se amb l’éxit d’un altre i un professional implicat en la màxima rectitud amb el projecte de l’empresa. El seu treball està molt ben pagat, és clar. No em sorprèn, ans al contrari, ja que exerceix la feina amb solvència. Es un tipus molt vàlid: ningú com jo el va conèixer tant bé, d’estudiant feia feredat. Estic segura que, en cas que jo treballés, ell guanyaria el doble. Gràcies a ell podem viure en un dúplex al parc migdia. El pis és el regne que governo: on cuino i netejo, on gaudeixo dels detalls i avantatges.
Un dúplex que paguem amb el seu treball. Una part de l'estima que li tenen, em correspon a mi. Diu que se'l rifen, que fins i tot el cerquen d’altres. La cotització d'ell baixaria si jo no fos el suport que, en tot moment, l'apuntala pel darrere.
Fixa't, però, que no se sent orgullós de l’èxit personal. Creu no haver assolit els objectius encara, ho explica amb expressió d’inquietud. Déu meu, mai no està satisfet. Sembla que li ho impedeix algun sentiment d'inferioritat, o més aviat alguna cosa pèssima, desconeguda. Es obvi que el negativisme li embena els ulls, amb un temor poderós que ninguna raó li altera.
Es un tipus que val molt. Quan torna de l’oficina sempre en té a mi que l’escolta y el mira amb fixesa. Si ve trencat, l’amoroseixo, li faig massatges d'esquena, mans o peus. Encara recordo el cop en què li’n vaig fer un de californià. A mesura que li feia, ell al.lucinava. Deia que se sentia relliscar a un món diferent pel qual s’arrossegava fins que tornava sense preocupacions.
Continuarà…
Joan Guerola
