Però quan tornaràs? 2
Segona part
No penso pas votar. Tant em fa les eleccions. Rebutjo eixa gentola que diu que, el fet que el meu fill hagi marxat, li pot passar a qualsevol. L'absència d'ell se m'imposa en tot. Somnio desperta que és en el final de la cinta elèctrica de l’aeroport mentre salto i ploro, em llenço a abraçar-lo i el petonejo. Que no vingui amb bitllet d’anada i tornada. Que s'hi quedi. Ja veieu el que desitjo.
Em visita una cosina que tampoc va a votar. Encreuo braços a l'altura del pit quan ella es posa les mans a les galtes i gairebé plorant es queixa del seu noi:
—A banda d’alguna entrevista de feina, en les quals va fallar en els tests d’intel.ligència, i de quatre classes particulars, passa el temps al sofà connectat al mòbil, l'ordinador o la tele. Ara diu que vol ser policia. Si és per un temps, conforme. Però tota la vida de policia no m'agrada, per això li he pagat dues carreres, eh?
—Almenys ell menja i dorm a casa. Pitjor jo, sense ningú.
—Guaita, el molt d'allonsis diu que no hi ha feina de la seva. Fa dos anys en llistes d'espera i res de res. Em fa la impressió que s'ha acomodat i no li ve de gust buscar feina. Ja li va bé.
—No és va presentar a unes oposicions?
—Sí, diu que li faltaven dues preguntes amb plantejaments d’exel per ocupar un lloc de feina.
Entre sanglots continua:
—Diuen cada dia que ben aviat sortirem de la crisi. Però quants homes no tenen feina, quants habitatges perduts, quantes persones majors, que avalen les hipoteques dels fills, també tenen els diners perduts.
—Ja ho pots ben dir. I quants, com jo, hem perdut a la persona que més volem.
Em quedo sola balafiant els dies, sense ocells ni fulles en els arbres, sense la calor de la gent com a companyia. Quan despenjo una jaqueta trobo un botó d'un jersei d'una butxaca. Sí que és dolent tenir només un botó: quasi res. Sento pressió al pit i torno a plorar mentre es fa fosc. Se senten les granotes. Me’l recorden mentre jugava en un rierol quan anàvem al camp. El raucar de les granotes m’esperona una miqueta, quasi gens.
Continuarà…
Joan Guerola
